«És un tema que encara genera molta controvèrsia a Berga», afirma Gerard Vilardaga. L'adverbi és precís i pertinent perquè els fets dels quals parla van tenir lloc l'any 1949: l'assassinat de tres veïns de la ciutat que col·laboraven amb la guerrilla antifranquista -Joan Vilella, Josep Puertas i Josep Bertobillo- després de ser detinguts per la Guàrdia Civil i torturats durant quatre dies. «Van agafar més de vint persones, i a ells tres se'ls va aplicar la llei de fugues», afegeix el poeta i antropòleg berguedà, que ha construït juntament amb Iris Hinojosa i Javier Olaizola l'obra de teatre La delació, per parlar, a partir d'aquest episodi de resistència que va succeir a la comarca, dels mecanismes que posen en marxa l'acte d'acusar els altres.

«El 2013, des del Centre d'Estudis de Berga se'ls va fer un homenatge molt concorregut», recorda Vilardaga, «i ens va quedar el cuquet de tornar a tractar el tema des d'un altre punt de vista». El resultat és una dramatúrgia que coprodueixen el Konvent (Berga) i l'Antic Teatre (Barcelona), on l'obra es representa cada dia des de dijous passat fins demà diumenge.

En la narració de la detenció i l'execució dels tres berguedans no hi pot faltar un element clau: Bertobillo es va escapar per la finestra quan estava captiu i es va refugiar a l'estable d'una casa propera. Allí, però, l'amo el va reconèixer i el va delatar. «Gairebé va ser el final del maquis al Berguedà», afegeix Vilardaga: «Encara quedava Ramon Vila, i va haver-hi algunes accions puntuals, però res més».

Els tres intèrprets tenen una vinculació personal i emocional amb la persecució. Un amic de Javier Olaizola va ser detingut per pertinença a ETA tot i que no en formava part. Iris Hinojosa treballa de psicòloga al centre de refugiats del Berguedà. I Gerard Vilardaga és net de qui va ser el masover d'una casa rica de Malanyeu on hi va haver un atracament en una acció del maqui Marcel·lí Massana i va viure la repressió posterior. «Sempre m'havia dit que quan en Massana i la seva colla passaven per allà, els tractaven molt bé, però quan s'hi va instal·lar la Guàrdia Civil per controlar la zona ja va ser diferent», afirma.

«Hem volgut dur a l'escenari com es posa en marxa l'acte de delatar algú en diferents èpoques de la història», explica Hinojosa: «I des de diferents punts de vista, el del delator, el de la persona delatada i torturada per la Guàrdia Civil, el del refugiat iranià que viu a Berga perquè era perseguit...».

El muntatge, que dura entre 60 i 70 minuts, és una peça de teatre documental que incorpora la música -Olaizola és txalapartariak- i el moviment i que reedita la col·laboració que aquest trio d'artistes va iniciar amb Atàvic, un espectacle de petit format sobre el paper de la dona en la industrialització. «M'agrada barrejar l'antropologia amb la creació artística a partir de les històries de vida i la narració oral», concreta Vilardaga.

Durant el procés de preparació de l'obra, «vam parlar amb els familiars de les víctimes sense problemes, i ens van comentar que sempre que intenten treure el tema en públic no ho poden fer, però els descendents dels delators no en van voler saber res, de nosaltres». La delació és una proposta que es manifesta «amb noms i cogoms, de les víctimes i dels delators. Ens interessa que tothom s'hi pugui sentir identificat».

Després d'una residència artística al teatre L'Estruch, La delació es va poder veure en aquest escenari de Sabadell. El 19 de gener es va representar a la Sala Beckett de Barcelona, ara fa una breu estada a l'Antic i, el 6 d'abril, es podrà veure al Konvent de Cal Rosal. En les properes setmanes serà el moment de concretar alguns bolos. «Ens agradaria representar l'obra a Berga, a Manresa... i anirem a fer-la a Euskadi», apunta Vilardaga d'una obra que encara fereix susceptibilitats.