El pintor Joan Sallent Tatjer, nascut el 1926 a Navarcles i resident a Manresa des de la seva adolescència, va morir dijous al vespre als 92 anys. Estava ingressat des de dissabte per una insuficiència respiratòria. Integrant del col·lectiu d'artistes Grup 13, reconegut retolista publicitari, guardonat en més d'un miler de concursos de pintura, Sallent era un dels darrers ambaixadors de l'art bagenc del darrer segle i un dels últims deixebles del mestre Basiana. Prolífic, amb més de 2.000 obres creades, continuava pintant en la norantena tot i que havia deixat els olis i s'havia centrat en les aquarel·les. El comiat es farà avui a les 12 del migdia a la Sala Espai Mémora.

Sallent era de la generació d'artistes nascuts abans de la guerra, explicava ahir Francesc Vilà, director del Museu Comarcal de Manresa, que van fer de la pintura «un punt de trobada, una manera, també, de fer amistat. I van obrir-se camí». Amb una «traça especial que identificaves», remarca Vilà, Sallent va iniciar-se en el dibuix «quan tenia 9 anys, abans de la guerra», com recordava el mateix artista en una entrevista publicada el 2016 en aquest diari. Home vital, va començar amb els pinzells als 14, edat en què va deixar Navarcles per instal·lar-se a Manresa. Sallent es va formar, quan va arribar a la ciutat, a l'Escola d'Arts i Oficis, on els seus mestres van ser Evarist Basiana, Puig Faura i Anselm Corrons, entre d'altres. Després, va passar a ser ajudant d'alguns professors. «Sense cobrar, és clar, però ho feia molt de gust», recordava l'artista. De jove va treballar intensament i desinteressadament al Museu Comarcal i al Cercle Artístic de Manresa restaurant algunes peces. A la dècada dels quaranta va fundar amb un altre soci una empresa de pintura i retolació, dins la qual es va responsabilitzar de l'apartat de rètols i murals publicitaris.

Als anys cinquanta va formar part del col·lectiu d'artistes Llum i Color, molt aficionat a la pintura a l'aire lliure i als seixanta va experimentar, apropant-se al fauvisme: «Cargolava les formes, però de mica en mica vaig tornar a tocar de peus a terra. Ara veig que el que feia era pur esnobisme. Voler sobresortir perquè sí és una equivocació», reflexionava el pintor el 2010. La seva obra està escampada per ajuntaments, museus i col·leccions particulars de tot el país. Admirador de Sorolla, Sallent reconeixia que «la febre de pintar» provenia dels Casas i Rusiñol que, de petit, havia vist a Sant Benet de Bages, on acompanyava el seu pare, que feia de paleta. Als anys vuitanta va formar part del Grup 13, amb artistes vinculats al Cercle Artístic i amb noms com Jaume Casacuberta, Salvador Clotet, Andreu Descals, Josep Fornells, Josep M. Massegú, Ramon Salisi... El col·lectiu va ser actiu fins al 2010. Casacuberta recordava ahir qui havia estat «un gran amic i un pintoràs», un artista que sempre havia pintat a l'oli, «amb una pintura impressionista, molt massissa, de molta qualitat» i molt premiat: «En els concursos de pintura ràpida sempre s'enduia el primer premi!». En els últims anys, quan va anar a viure a casa de la seva filla, «va començar a pintar aquarel·les i darrerament preparava una exposició al Cercle Artístic». Qui també va formar part del Grup 13 tot i ser d'una generació posterior i amb qui va tenir una estreta relació va ser Josep M. Massegú: «Quan nosaltres vam entrar al Cercle Artístic, Sallent ja era una figura reconeguda, un pintor important». L'artista «feia servir molt l'espàtula, amb pintura de colors molt vius, quasi sense barreja, entre impressionista i fauve. Mentre va poder, improvisava davant el paisatge». Sallent, a més, «dibuixava molt bé, en tenia facilitat». Era, explica Massegú, «un dels últims de la colla del mestre Basiana. Es va impregnar de les seves ensenyances però tenia la seva pròpia personalitat».

L'abril del 2010, Joan Sallent va inaugurar l'exposició Vivències, a l'espai cultural El Coro de Navarcles, una col·lecció de 37 dibuixos i pintures inèdites que recollien els records i la infantesa que l'artista va viure a Navarcles i que es va convertir en un homenatge a l'artista. Es van aplegar en un llibre titulat com la mostra. El juny del mateix any, l'Espai 7 del Casino continuava l'homenatge amb una exposició on Sallent repassava la seva trajectòria i on s'incloïen alguns dels nombrosos quadres premiats en els concursos de pintura ràpida que havia guanyat i a qui acompanyava Vila Closes.

El 2015 va publicar amb Zenobita Refranys il·lustrats, un centenar de recreacions costumistes, amb dobles intencions de frases fetes i dites de la llengua catalana elaborades amb llapis i tinta. I el 2017, Refranys il·lustrats 2, que va presentar a Navarcles, a El Coro, amb una exposició d'una quarantena dels seus dibuixos.