16 de febrer de 2019
16.02.2019
Regió7

MÚSICA I MÚSICS DEL BAGES

15.02.2019 | 23:56

rancesc Juanola i Reixach (1891-1968) forma part de la nissaga de músics i compositors que van venir, des de Tortellà a Manresa, per formar una cobla, gràcies a les gestions del Foment de la Sardana de Manresa.

Al principi del segle XX, a Manresa, les sardanes eren tocades per cobles foranes, que es contractaven, o per orquestres i orquestrines manresanes (però sense els instruments propis de la cobla, la tenora i el tible). Per això, els impulsors de la sardana compraren aquests instruments, perquè les orquestres manresanes les toquessin degudament, encara que l'objectiu principal per potenciar aquesta dansa era tenir una cobla pròpia a la ciutat. Així Llorenç Juanola Gibert (1866-1931), la seva esposa Anna Reixach Palom (1867-1942) i els seus fills s'establiren a Manresa de forma permanent i continuaren la cobla que tenien a Tortellà, completada per altres instrumentistes, i va tenir diversos noms: L'Artística, La Normal, Els Forasters, fins al definitiu de La Principal de Bages (1921), que també actuà com a cobla-orquestra.

Un fill d'aquests, Francesc Juanola i Reixach, destacà com a bon fiscornaire i també com a bon compositor de sardanes –unes cinc-centes–, a més, n'instrumentà d'altres compositors i harmonitzà balls populars i cançons. Va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pantà d'Oliana (1962). Manresa li dedicà un carrer (1981) amb una placa significativa: «Músic, home bo, català fidel, manresà de cor», que resumia perfectament la seva trajectòria musical i humana.

L'Agrupació Cultural del Bages, amb el Foment de la Sardana i l'Esbart Manresà, edità un disc d'homenatge amb algunes de les sardanes més representatives (1983), i la realització d'un monument, situat al parc de Puigterrà (1987), era el reconeixement a tota la nissaga Juanola, amb el text: «La ciutat de Manresa i els sardanistes de tot Catalunya a la nissaga dels Juanola (els culleraires) conreadors de la sardana mentre visqueren» (26-04-1987). Tortellà (Garrotxa) recorda amb afecte els Juanola, fills predilectes del poble. Llorenç Juanola Gibert, tenora; primer mestre dels seus fills Jaume, trompeta; Francesc, fiscorn; Salvador, tenora; Josep, trompeta, Rafel, flabiol; Narcís, tible, i Mercè. D'altra banda, convé recordar també que Tortellà dedicà un carrer als Germans Juanola (1991).

El dia 2 de desembre passat, commemorant els 50 anys de la seva mort (ocorreguda el 3 de desembre del 1968), diverses entitats manresanes, entre les quals l'Agrupació Cultural del Bages, el Casal Cultural Dansaires Manresans i el Grup Sardanista Dintre el Bosc, el recordaren en un acte emotiu –amb imatges i un relat de la seva vida– i la cobla Ciutat de Girona interpretà les seves sardanes més significatives. A l'entorn del 21 de febrer, és oportú recordar Francesc Juanola Reixach a través d'una de les seves sardanes més representatives per aquesta data, La Llum de Manresa (1928), amb motius melòdics que evoquen la Marxa de la Llum i els Goigs de la Llum, que va escriure per commemorar el fet de la Misteriosa Llum (21-2-1345). Des de fa uns anys, per ser tan representativa, s'interpreta el mateix dia 21 de febrer en la ballada de sardanes a la plaça Major. Aquesta sardana es troba enregistrada en el disc d'homenatge interpretada per la cobla La Principal de la Bisbal (1983), i en el casset (i posterior CD) que edità Radio Club Manresa, com a administradors de la Festa de la Llum (1994).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.