El Pont de Vilomara es va «reconciliar» ahir amb la seva memòria. Així ho va assegurar literalment l'alcalde, Cecilio Rodríguez, en l'acte de record als vilomarencs que van patir la guerra civil. L'homenatge va ser doble: d'una banda, es va col·locar una llamborda identificativa davant de l'antic domicili de Francesc Playà, l'únic vilamorenc deportat a un camp nazi. I, de l'altra, es va presentar una web dedicada als veïns de la població víctimes de la guerra civil. Les dues iniciatives han comptat amb el suport de l'Associació Memòria i Història de Manresa.

«El que estem fent avui és un acte de justícia, i és un orgull poder fer-ho amb la companyia de tanta gent», va expressar l'alcalde davant del públic que va omplir la Casa de Cultura. Entre els assistents, hi havia, emocionades, les dues renebodes de Playà, les úniques descendents del qui va ser l'únic vilomarenc deportat a un camp nazi. Tot i que va sobreviure a Mauthausen, va acabar morint a París el 1950, víctima de la tubercolisi que havia patit mentre estava al camp de concentració.

El president de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy, va exposar que l'objectiu de les dues iniciatives presentades ahir és «contribuir al concepte de memòria històrica del Pont de Vilomara». Segons va afegir, la memòria històrica «pretén lluitar contra l'oblit», després que durant el franquisme es volguessin tapar tots aquests crims.

Tal com va afegir Aloy, «alguns van pagar-ho amb presons o camps de concentracio sinistres del general Franco. I alguns van pagar-ho amb la mort». El president de l'associació va ressaltar que «recordar la seva lluita i els seus noms, homenatjar-los, és una obligació moral que tenim com a societat. I ens permet posar en evidència la magnitud del pes del franquisme, encara avui dia, amb tantes fosses comunes de la guerra civil, amb un mausuleu com el Valle de los Caídos i amb una fundació com la Francisco Franco». I va lamentar que «tenim un franquisme ben ficat al moll de l'ós de diverses estructures de l'estat». Finalment, Aloy va felicitar l'Ajuntament per la iniciativa «i més en aquests moments, on l'ombra del feixisme torna a ser tant present arreu i amenaça les nostres llibertats, malgrat que es presenti amb una altra aparença».

Seguidament, Montserrat Espinalt, autora del web «Vilomarencs a la guerra civil de 1936-1939», va presentar la nova pàgina davant del públic. Espinalt, que és mestra i llicenciada en Humanitats, ha impulsat la iniciativa «perquè el meu pare era de la Lleva del Biberó i, tot i que va morir quan jo tenia 15 anys, mai no em va parlar de la guerra». La web homenatja amb noms i cognoms tots els soldats vilomarencs que van acudir i van morir a la guerra, així com els refugiats que van estar al Pont.

Seguidament, Jordi Pons, de l'Associació Memòria i Història, va parlar de la figura de Francesc Playà i de tot el treball històric que s'ha hagut de fer per reconstruir la seva trajectòria, ja que inicialment Playà sortia esmentat com a manresà, i no com a vilomarenc. «A Manresa hi havia deixat una nòvia. La seva felicitat va acabar l'any 1936, amb el cop d'estat», va manifestar Pons. Playà, fill únic d'un matrimoni pagès d'edat avançada, no se sap què va fer durant la guerra però la seva pista es recupera en el grum dels manresans que es van reunir al camp de refugiats de Sant Cebrià, al Rosselló, el 1939. Quan va ser capturat pels alemanys, va ser deportat a Mauthausen. Hi va sobreviure, però, tocat de tubercolosi, va acabar morint el 1950 a París.

L'acte a la Casa de Cultura va acabar amb l'entrega a les renebodes de Playà d'un ram de flors i de la placa Stolpersteine, el tipus de llambordes que es col·loquen davant de domicilis on vivien víctimes dels camps de concentració. Seguidament, la comitiva es va desplaçar fins al domicili del Pont de Vilomara on havia viscut Playà, al carrer Soledat, 7. Allà, es va col·locar la llamborda, en un acte que va incloure l'actuació d'Els Trobadors del Bages.