19 de febrer de 2019
19.02.2019

Joan-Lluís Lluís guanya el 19è Premi Amat-Piniella amb «Jo soc aquell que va matar Franco»

La plana de l'Om ha acollit aquest dimarts al vespre l'entrega del guardó

19.02.2019 | 19:29
L´escriptor Joan-Lluís Lluís.

La novel·la que protagonitza un solsoní tossut i enamorat de la llengua que afirma haver matat Franco s'ha endut aquest vespre el dinovè premi Joaquim Amat-Piniella. Es tracta de "Jo soc aquell que va matar Franco" (Proa, 2018), de l'escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís, una ucronia que ja va obtenir el Sant Jordi l'any passat. Ambaixador de la llengua catalana a la Catalunya Nord, Joan-Lluís Lluís ha perpetrat "una venjança literària que no serveix per canviar el passat" però on imagina una història alternativa a partir de l'11 de juny del 1940... quan Franco declara la guerra als aliats i la història canvia. El premi, convocat per Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament de Manresa, vol reconèixer des del 2017 la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2017 i la tardor de 2018. Lluís s'ha endut els 2000 euros del premi -que per primer cop en 13 anys té dotació econòmica- i el guardó, una escultura de Ramon Oms.

L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per l'actuació musical de Celeste Alías, que ha interpretat boleros comentats per Teresa Pàmies (de qui enguany se celebra el centenari) en el llibre "Coses de la vida: a ritme de bolero".

Acte seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l'obra de Joan-Lluís Lluís entre les quatre finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia "Retorn", de Carles Casajuana, "Els anys de la serp", de Joan Rendé, i "El camí de les Aigües", de Carme Martí. Totes les obres han estat molt ben valorades pel jurat, que una vegada més ha destacat la dificultat d'haver-ne d'escollir una.

El guanyador
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és llicenciat en Història de l'Art i treballa a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Ha traduït obres del francès i de l'occità. Des de fa temps, és un dels principals activistes que té la cultura catalana a la Catalunya Nord. Ha publicat una quinzena de títols des que es va donar a conèixer el 1993, entre els quals hi ha "Els ulls de sorra (1993), "El dia de l'ós" (2004) Premi Creixells, "Aiguafang" (2008) Premi de la Crítica Serra d'Or, "Xocolata desfeta" (2010), "El Navegant" (2016) Premi de la Crítica Serra d'Or. Amb "Jo soc aquell que va matar Franco" va guanyar el Premi Sant Jordi de l'any 2018.

"Jo sóc aquell que va matar Franco"
És un relat ucrònic que demostra, a banda d'una amor incondicional per la llengua, una gran capacitat fabuladora. Planteja la història d'una mena de filòleg solsoní que fuig de la guerra, un heroi humil que, després d'haver patit un suposat bombardeig franquista sobre el camp d'Argelers, decideix matar franquistes i s'incorpora al maquis. Què hauria passat si Franco hagués declarat la guerra als aliats i hagués atacat la Catalunya Nord? La novel·la especula sobre aquesta possibilitat i acaba fent una ucronia que té molt a veure amb l'actualitat del país.

Història del premi
L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es reconeix una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l'obra guanyadora.

Palmarès

Primera etapa (obra inèdita):
2001: Rafael Vallbona, per "La comuna" de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per "Caminar sobre gel", Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per "La casa del fanalet vermell", Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per "La ciutat en flames". Columna

Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, per "Terres de lloguer", Columna
2008: Joan Garrabou, per "Confessió general", Proa
2009: Jordi Coca, per "La noia del ball", Proa
2010: Sílvia Alcántara, per "Olor de colònia", 1984
2011: Jordi Puntí, per "Maletes perdudes", Empúries
2012: Jordi Estrada, per "Rius paral·lels", L'Albí
2013: Rafael Nadal, "Quan érem feliços", Destino
2014: Monika Zgustova, "La nit de Vàlia", Proa
2015: Pep Coll, "Dos taüts negres i dos de blancs", Proa
2016: Joan Daniel Bezsonoff, "Matar De Gaulle", Empúries
2017: Martí Domínguez, "La sega", Proa
2018: Ramon Solsona, "Allò que va passar a Cardós", Proa
2019: Joan-Lluís Lluís, "Jo soc aquell que va matar Franco", Proa

Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella
Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l'any 1939, com tants altres vençuts, hagué d'exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d'extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l'any següent en català). Llevat d'El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d'Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s'inspiren en l'experència viscuda per l'autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l'any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s'havia format, s'anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d'Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l'autor, i se'n van publicar algunes d'inèdites, com el recull de relats "Retaule en gris" i la novel·la "La clau de volta".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.