la importància de ser frank
? Direcció: David Selvas. Autoria: Oscar Wilde. Intèrprets: David Verdaguer, Miki Esparbé, Paula Jornet, Mia Esteve, Laura Conejero, Paula Malia i Norbert Martínez. Dies 16 i 17 de febrer. Teatre Kursaal de Manresa.
Un dels espectacles revelació de la temporada passada va passar aquest cap de setmana per la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa, la revisió i adaptació del clàssic anglès d'Oscar Wilde La importància de ser Frank, amb traducció de Cristina Genebat i direcció de David Selvas. En el repartiment, el manresà Miki Esparbé, ben acompa-nyat a la platea: quan un pot ser profeta a casa, també és un plaer i un luxe estar ben acompanyat.
L'obra és un genial i fascinador joc escènic i dialèctic, la brillant ploma de Wilde és d'una agudesa i enginy que fan gaudir. El primer gran al·licient és la mirada aguda i crítica de l'autor sobre l'alta societat victoriana, la mateixa de la qual Wilde va ser víctima. Un joc de dobles vides, falses personalitats, enamoraments a cegues i un recordatori com a punt de partida a la frase de Shakespeare a Romeu i Julieta. Això que anomenem rosa, que dit d'una altra manera flairaria igualment, és La importància de ser Frank.
La versió de Genebat i Selvas ha estat un xic ribotejada: es perd l'essència dels personatges, figures il·lustres de la galeria del teatre universal, i queda la genialitat de la paraula de Wilde, molt possiblement per desencotillar els personatges de la rigidesa d'apel·lar a persones reals de l'època. La peça aposta per una fusió de temporalitats en el vestuari, combinat amb un classisme en l'escenografia, atractiva i eficient, i la incorporació de la música en directe, amb peces de Paula Jornet interpretades per tota la companyia. Una fresca aportació amb reminiscències a la multipremiada La La Land.
Molt bon treball coral, homogeni, compacte, ben dirigit. Cada personatge mostra i gaudeix naturalitat i comoditat. I l'espectador es mostra divertit davant del joc escènic. Però cal destacar la presència de Laura Conejero: sense desentonar de l'aire fresc imprès a la peça, interpreta una autèntica Lady Bracknell amarada de l'essència que l'autor va donar al personatge, una dona ridícula però interessada, pragmàtica. Una dona amb una lògica pròpia que generar franques rialles. Conejero es va posar el públic a la butxaca.
