El projecte Manresa des d'una altra mirada va culminar dimecres amb la ponència Festa és cultura, Manresa, cor de la festa, amb el televisiu Quim Masferrer i Natxo Tarrés, amb Pep Garcia de moderador, a la Sala Gran del Kursaal. A l'escenari, dos tamborets i una taula i una caixa de fusta cedida pel Museu de la Tècnica. «Jo avui aquí soc foraster», va dir Masferrer durant la conversa amb Tarrés. Es van posar moltes qüestions sobre la taula. Hi ha coses intocables en una festa major? Manresa és una ciutat festiva o festera? Què té d'únic la ciutat? Com no podia ser d'una altra manera, la Festa de la Llum va tenir-hi el seu protagonisme. Masferrer n'havia sentit a parlar però no en sabia la història i va seguir amb atenció l'explicació de Tarrés. «Una festa de la Llum que va d'aigua». Els tocs d'humor van ser constants al llarg de la nit. Exclamant «si es pogués fer la llum», Masferrer va baixar a la platea per conèixer les històries del públic. Volia saber si algú s'havia enamorat per la Festa Major de Manresa. Per trobrar un testimoni va haver de pujar a l'amfiteatre. També van parlar de les cadires de la Rosita al Passeig o si els rituals a les festes són importants, i van posar d'exemple les samarretes estripades que apareixen penjades a la plaça Major l'endemà del correfoc.
Tarrés deia que «aquí som moderats i molt nostres». Masferrer, des de fora, veu Manresa com «una ciutat festiva» i ho va aprofitar per reivindicar que «la cultura no és un luxe». Ell, que és de la comissió de festes del seu poble, Sant Feliu de Buixalleu, diu que «sovint darrere les regidories de cultura no hi ha persones amb passió». La ponència escènica va finalitzar a les onze de la nit, però la festa va continuar al pati del Kursaal fins a arribar a la mitjanit, coincidint amb el dotzè aniversari del Kursaal.
Ja a l'exterior, hi havia un gran rellotge digital projectat en una paret lateral del teatre i cava per brindar. Fins arribar a les dotze, hora de les campanades, es van anar succeint actuacions: alumnes de l'escola Julieta Soler, Cabaret 33, Manresa Teatre Musical i Bob i el Lladre, que van anunciar que tornen als escenaris. L'acte va estar conduït per Jordi Callau. També es van llançar al públic una dotzena de Kursalets, la mascota del teatre, que valien per a una entrada doble per a qualsevol espectacle.
Jordi Basomba, gerent de Manresana d'Equipaments Escènics, no hi era quan es va inaugurar el teatre però va destacar que «és increïble com dotze anys després es continuï respirant aquesta il·lusió». Basomba també va anunciar que amb l'últim concert de Carles Cases aquell mateix vespre a la Sala Petita s'havia arribat a les 2.024 funcions en dotze anys, «i estem molt a prop d'arribar a l'espectador un milió».
Arribat el moment, les campanades es van fer amb un gong i Santi Arisa, Natxo Tarrés i Quim Masferrer van ser els mestres de cerimònia. Va començar Arisa, després ho va fer Tarrés i, finalment, Masferrer, i així successivament fins a arribar als dotze tocs. Al ritme dels gongs anava apareixent el compte enrere projectat a la paret amb els anys des que es va inaugurar el teatre fins a l'actualitat.
«Llarga vida al Kursaal», va cridar Masferrer des de la terrassa del teatre, i va acabar amb el seu característic «amics i amigues del Kursaal, sou molt bona gent».
