Al'època de Sau Manresa era un lloc especial per a nosaltres i ho continua sent. Per això ens feia molta il·lusió venir a fer un concert aquí», deia Pep Sala a l'inici del concert de Sau 30, davant les vuit-centes ànimes que dissabte omplien la Sala Gran del Kursaal. Un públic fidel disposat a corejar temes que de ben segur formen part de la banda sonora de la seva vida. «Avui farem cançons de totes les èpoques», explicava Sala, «però abans de seguir endavant m'agradaria que el primer aplaudiment fos per a la persona més important, la que trobem a faltar constantment, en Carles Sabater». Records i retrobaments, tant a dalt com a baix de l'escenari.

El projecte Sau 30 ha retornat als escenaris, dues dècades més tard de la desaparició de Sau, tot l'equip que en formava part. Des dels músics de la banda, l'equip tècnic de les gires i els road managers, amb la incorporació del cantant Jonathan Argüelles i el multiinstrumentista de Santa Maria d'Oló Joan Antonell. Els músics que formen la banda són Ramon Altimir (teclats), Pep Sánchez (baix), Jordi Mena (guitarra) Carles Xarli Oliver (bateria), Quim Benítez Vilaplana (bateria), Josep Lluís Pérez (guitarra) i Gerry Duffy (veus i percussions). Però aquest projecte, com explicava Pep Sala, «durarà poc temps. Aquest any ho acabarem. Mentrestant, en gaudim perquè ser aquí és fantàstic».

Un breu fragment de Catalunya Ràdio del 1993 que retransmetia el concert que Sau va oferir aquell any al Palau d'Esports de Barcelona escalfava motors d'una nit que es preveia emotiva i plena de nostàlgia. Res semblant a res donava el tret de sortida a un recital que es va dividir en dues parts i que va tenir un inici tranquil. Ningú ens mourà d'aquí «en el seu moment, ara i sempre estarà dedicada al nostre enyorat Carles Sabater». A l'últim bloc d'aquesta primera part, temes com L'onze de setembre o Corre, corre't, corre van fer pujar les revolucions. Havia passat poc menys d'una hora de concert. Sau 30 va fer reviure la sonoritat, la imatge, l'esperit i, sobretot, la màgia de Sau, que dissabte va planar per la Sala Gran.

Un tema de Clannad que precedia els concerts de la gira d' El més gran dels pecadors, abans que el grup aparegués a l'escenari, encetava la segona part. Tancant els ulls la música et transportava a aquella essència que envoltava els concerts de Sau. El públic, que durant la primera part s'havia mostrat més acomodat, ara sí, es va aixecar i va ballar amb cançons com Me'n torno a Sau, Tren de mitjanit, Foc al cos o És inútil continuar. Des que aquest projecte es va estrenar l'abril passat a Girona, hi ha hagut algunes variacions al repertori ,«i avui en farem una per primer cop», va apuntar Jonathan Argüelles. Els músics van riure. «Bé, vosaltres l'heu tocat molts cops», va afegir el cantant. Es tractava de Màgic whisky. Aquest jove mataroní no s'hauria pogut imaginar mai ser aquí, «per a mi és un plaer enorme, perquè quan tenia cinc anyets era aquí baix com vosaltres». A aquella edat va assistir al seu primer concert de Sau. Argüelles va demanar un fort aplaudiment per a tothom qui fa possible Sau 30, «els de dalt de l'escenari i els de fora».

A les onze de la nit el grup s'acomiadava del públic. «Encara sou aquí?», exclamava Pep Sala en reaparèixer al costat d'Argüelles per interpretar un cant a l'amistat, Glòria. «Hi ha cançons que comencen amb un alè». No calien presentacions. Boig per tu va omplir de llum la Sala Gran amb les llanternes dels mòbils i l'energia d'un públic que es resistia que la nit s'acabés.