H ollywood ha mantingut els seus valors progressistes en una gala discutible, però amb indubtables elements positius. La rapidesa televisiva de la cerimònia, però la seva manca d'humanitat, ha sintonitzat amb una Acadèmia que els darrers mesos traspua una certa actitud de populisme agressiu. Malgrat tot, els premis són un reflex de l'esperit socialment integrador que ja mantenien les principals pel·lícules nominades. La gran sorpresa ha vingut amb el premi a la millor cinta que no ha guanyat Roma, la gran favorita, sinó Green Book, un treball més discret, malgrat les seves nombroses i astutes virtuts. Roma és un film en blanc i negre, parlat en mexicà i amb un ànim de cinema d'autor que mai s'ha imposat en aquesta categoria, on tradicionalment guanyen propostes molt diàfanes i emotives. El film que s'endú més premis és Bohemian Rhapsody, signe clar de la renovada bogeria que hi ha per Queen ara mateix al planeta i que va afavorir una apoteòsica interpretació de la banda per començar la cerimònia. Ha guanyat de nou el film que ha conquerit el cor i no el cervell de l'espectador, com la crítica li retreu des de fa mesos. Rami Malek és el just vencedor en la categoria d'actors per un paper que no ha tingut ningú que li fes ombra, mentre Glenn Close es queda sense premi com ja intuíem en la prèvia del dissabte en aquest diari. Al marge del triomf relatiu, però triomf, de la Roma de Netflix, i que ratifica la revolució audiovisual que s'apropa, també cal posar atenció en la consagració amb estatuetes daurades de l'altra gran companyia a Hollywood ara mateix: Marvel Studios. Spider-Man: Into the spider-verse i Black Panther s' enduen juntes quatre guardons i remarquen que el regnat dels superherois és molt lluny d'acabar o d'exhibir mostres d'esgotament. Per acabar, remarcar la vitalitat coratjosa dels discursos de Spike Lee, Lady Gaga i Javier Bardem, que van donar escalf a aquesta cerimònia ràpida i eficaç, però enyorada d'un cert toc humà.
