I al final, sorpresa. Green Book, el film dirigit per Peter Farrelly, un conte amb moralina en sintonia amb Capra que narra la història d'amistat entre un virtuós músic negre i el seu xofer italoamericà, es va endur la grossa dels Oscars, l'estatueta que l'acredita com la millor pel·lícula de l'any. Un guardó que lliurava una somrient Julia Roberts i el tercer dels cinc als quals aspirava una pel·lícula que, com Farrelly ha anat repetint al llarg de la temporada de premis, vol fomentar l'entesa. Amb la traca final, Green Book també es va emportar l'Oscar al millor guió original (Peter Far-relly, Brian Currie i Nick Vallelonga) i al millor actor secundari (Mahershala Ali) i es va acabar imposant a la favorita, Roma, d'Alfonso Cuarón, que tenia tots els pronòstics a favor per fer història...
El film del cineasta mexicà es va endur tres de les deu estatuetes a les quals aspirava: millor direcció, millor fotografia i millor pel·lícula de parla no anglesa. I Cuarón, en la seva condició d'home-orquestra, es va emportar a títol personal dos Oscars. Amb la millor direcció -no tenia competidor- sumava la seva segona estatueta després de Gravity (2014) i confirmava la ratxa a l'alça dels directors mexicans a Hollywood, amb Guillermo del Toro i Alejandro G. Iñárritu: guanyadores en cinc de les sis últimes edicions del premis de Hollywood. L'estatueta al millor film de parla no anglesa és el primer que recull Mèxic. Cuarón el va rebre de l'actor Javier Bardem -un dels presentadors de la nit- acompanyat d'Angela Basset. Bardem va fer el seu parlament en castellà i hi va incloure una clara al·lusió a Donald Trump, present en la 91a edició dels Oscars a través de proclames, consignes i reivindicacions de la professió. Com la de Bardem: «No hi ha fronteres, no hi ha murs que frenin l'enginy i el talent. A cada regió de cada país, de cada continent del món, hi ha històries que ens commouen i aquesta nit celebrem l'excel·lència i la importància de la cultura i de l'idioma de diferents països».
La més premiada
L'altra gran triomfadora de la nit va ser Bohemian Rhapsody, el biopic de Freddie Mercury, que va obtenir quatre Oscars, el film amb més estatuetes: al millor muntatge, a la millor edició de so, a la millor mescla de so i al millor actor protagonista, per a l'actor americà de pares egipcis, Rami Malek, favorit en totes les travesses. «Gràcies a Queen per permetre'm ser una part minúscula del vostre etern llegat», explicava l'actor, que també destacava que, com la de Mercury, la seva és la història d'un immigrant que prova de fer-se un lloc en el món de l'art. La gala sense presentadors començava amb un concert de Queen, amb dos dels membres originals de la banda i el nou vocalista, el públic dempeus... i la sensació que el film -com en els Globus d'Or- es podia endur el gran premi de la nit. Sobretot quan va acaparar el de millor muntatge que, segons una norma no escrita, coincideix amb l'Oscar a la millor pel·lícula. Però no.La sorpresa 'reina' i els favorits
La gran actriu britànica Olivia Colman, molt desconeguda als Estats Units, va protagonitzar una altra de les grans sorpreses de la nit en imposar-se a Glenn Close -que liderava totes les prediccions i que ja sumava la seva setena nominació- com a millor actriu protagonista per la seva encarnació de la monarca Anna d'Anglaterra a La Favorita, de Yorgos Lanthimos . El premi a la millor actriu de repartiment se'l va endur, com també estava escrit, l'afroamericana Regina King per El blues de Beale Street, que va deixar les favorites Rachel Weisz i Emma Stone sense estatueta. King va rebre el premi entre llàgrimes i va agrair-lo a la seva mare, a les nominades i a Déu.
El guardó al millor actor de repartiment va ser per a Mahershala Ali per Green book, una de les categories més sentenciades, per la seva gran interpretació en el paper de Don Shirley, un músic de jazz en la intolerant i racista Amèrica dels seixanta. L'intèrpret aixecava la seva segona estatueta en dos anys -la primera va ser per Moonlight- i la dedicava a la seva àvia, que sempre va ser, va dir, un «reforç positiu. Ella és qui m'ha anat guiant en cada pas del meu camí, sense ella no seria aquí ara», assegurava.
Superherois i guions
Tampoc no li va anar gens malament a Black Panther, la primera cinta de superherois nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula que no va guanyar en la categoria principal, però que sí que es va endur tres dels set premis als quals estava nominada: millor vestuari, millor disseny de producció i millor banda sonora per l'obra de Ludwig Göransson.
Brian Hayes Currie, Peter Farrelly i Nick Vallelonga -oblidats els seus comentaris islamòfobs- s'enduien el premi al millor guió original per Green Book mentre que Spike Lee guanyava l'Oscar al millor guió adaptat amb Infiltrado en el KKKlan i amb un discurs, com sempre, combatiu: «Les eleccions són molt a la vora. Entre l'odi i l'amor, fem allò que és més correcte».
Les perdedores
«No es tracta de guanyar, la clau és no abandonar. Si tens un somni, lluita-hi», remarcava Lady Gaga, visiblement emocionada en recollir l'Oscar a la millor cançó per Shallow, el tema central del remake Ha nacido una estrella, film que protagonitza amb el també director Bradley Cooper. Ambdós va interpretar la peça a l'escenari i amb molta química. És l'únic Oscar que va recollir el film, que aspirava a vuit guardons, com El vicio del poder, de Adam McKay, una de les grans perdedores de la nit, amb estatueta al millor maquillatge i perruqueria. O L a favorita, de Lanthimos, que aspirava a deu estatuetes i només es va endur una, la de millor actriu per Olivia Colman.
Sorogoyen, sense Oscar
Altres premiats de la nit van ser Free Solo de Jimmy Chin i Elizabeth Chai Vasarhelyi, que es van endur el guardó al millor documental; Spider-Man: Un nuevo universo, de Bob Persichetti, Peter Ramsey i Rodney Rothman, que es va alçar amb el premi al millor film d'animació i Skin, de Guy Nattiv i i Jaime Ray Newman, que va guanyar l'Oscar al millor curtmetratge de ficció, la mateixa categoria en què competia l'espanyol Rodrigo Sorogoyen amb Madre, que va marxar de buit.
