02 de març de 2019
02.03.2019

«No recordo cap episodi de torb tan intens»

El meteoròleg Jordi Cruz narra en un llibre la tragèdia que va provocar deu morts al Pirineu oriental el 30 i 31 de desembre del 2000

01.03.2019 | 23:28

Diu que no buscava cap història per escriure, que és el seu primer llibre i que, encara que sigui una frase feta, «és com si la història m'escollís a mi per escriure-la». El meteoròleg Jordi Cruz (Terrassa, 1967) treballava a Madrid quan la nit del 30 al 31 de desembre de l'any 2000 el vent, la neu i una baixada brusca de les temperatures van provocar la pitjor tragèdia de muntanya que es recorda al Pirineu català. Van morir deu persones entre la zona de Vallter i el Balandrau. Tots ells aficionats a la muntanya, amb experiència. Cruz, però, fins al juliol del 2007, quan va pujar per primer cop al cim del Balandrau amb dos amics, no en va saber res. Res de les tràgiques històries dels vuit esquiadors que van anar al Balandrau (només en va sobreviure un, Josep Maria Vilà); la dels quatre escaladors del Gra de Fajol (tots ho van poder explicar) i la dels sis excursionistes de la coma de l'Orri (en van morir dos, una parella). Tampoc no en va saber res de la mort d'un monitor de l'estació pallaresa de Portainé i de la salvació de dos joves de Pardines.

3 nits de torb i 1 Cap d'Any (Símbol Editors), que dijous al vespre es va presentar a Manresa, és la crònica d'aquesta tragèdia al Pirineu. Una «història colpidora» que ha recuperat Cruz amb una narració vigorosa i un ritme que no decau. Ha parlat amb els supervivents i amb els familiars de les víctimes. Amb els equips de rescat. Ha estudiat a fons la situació meteorològica que va provocar la tragèdia i que té un nom: el temut torb, la neu aixecada pel vent que, quan bufa «a més de 80 o 100 quilòmetres per hora, arrossega tanta quantitat de neu que impedeix veure-hi res: tot és blanc i perds l'orientació. Et perds». Unes condicions extremes que van durar entre 12 i 15 hores, amb una temperatura que va baixar fins als 15 graus sota zero, amb sensació de -30 o -40, que Cruz ha reconstruït, pas a pas, en aquesta història de supervivència i mort. Entrant de ple en els fets però defugint el melodrama. I amb tota la intenció de fer una crònica amb esperit de «novel·la» per servir a tots els públics. I, de fet, 3 nits de torb i 1 Cap d'Any ja ha fet 16 presentacions i en preveu, de moment, una desena més. Hi ha interès.

La tardor del 2007, després de l'ascens al cim del Balandrau, Cruz, que treballa al Servei Meteorològic de Catalunya, va parlar amb dos grups d'alumnes que havien escollit per als seus treballs de graduat explicar la situació meteorològica que havia provocat la tragèdia al Balandrau, un cim que, en condicions òptimes, «no té dificultat, que pugen nens de 5 o 6 anys...». El 2007 va començar a conèixer els detalls però hauria de passar una dècada perquè decidís entrar-hi de ple. Ara, arran de la publicació del llibre, han contactat amb ell altres persones que també van viure el torb aquell final d'any i, com explicava dijous, just abans de la presentació a l'Espai Òmnium, encara intenta trobar «els companys de la parella que va morir a la coma d'Orri».

Els dies abans de la tragèdia havia nevat força a la zona i per a aquell 30 de desembre, explica Cruz, es preveia un canvi de temps, a pitjor. Però «no es va dir que hi hauria torb o que el vent arribaria a 140 quilòmetres per hora. El canvi de temps va ser sobtat. En cinc minuts va començar el vent i durant 12 hores amb cops de 100, 120 i fins a 140 quilòmetres per hora. Els mitjans tècnics i humans de llavors eren insuficients per poder predir amb exactitud el canvi de temps». Parlem d'imprudència? «La major part de les vegades quan hi ha una situació com aquesta, el vent només bufa fort al cim, i quan tu estàs pujant i de sobte comença el vent, baixes, buscant una millor temperatura i menys vent. Però, en aquest cas, el vent també va baixar. No va funcionar». Un dels objectius del llibre, remarca, és fer conèixer aquesta història «a les noves generacions... perquè això tornarà a passar. Episodis de torb n'hi ha cada any, però amb tanta neu disponible i amb tanta intensitat, jo no en recordo cap». La diferència amb fa 17 anys és que ara, diu, «estarà ben pronosticat».

Explica que un amic, també meteoròleg, li diu que l'única manera de guanyar experiència «és sortir a la muntanya, fer-ho amb gent que en sàpiga i llegint literatura». Com la d'aquest llibre, que vol «ajudar que la gent tingui consciència que el Pirineu pot ser perillós, traïdor». Queda dit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.