La curta i ascendent trajectòria dels manresans Arlet va sumar divendres passat un nou escenari. El quartet va debutar a Igualada en la segona jornada del cicle Músiques de butxaca, que va omplir l'escenari -sí, l'escenari- del Teatre Municipal l'Ateneu.

Presentant el seu primer llarga durada, Mil raons, Albert Santcristòfol (veus i baix elèctric), Xavier Serra (veu i guitarra acústica), Maria Oliva (veus, piano i teclats, harmònica i acordió) i Miquel Oliva (bateria i percussions) van exhibir el progressiu avenç en la consolidació d'una proposta que uneix el repertori propi amb versions d'artistes com ara Joan Dausà ( La gran eufòria), Txarango ( Quan tot s'enlaira), Els Pets ( La vida és bonica però complicada, dedicada als presos i les preses polítiques), Mishima ( Cert, clar i breu), Joan Rovira ( L'home del tratge) i Oriol Padrós ( La previsibilitat).

Els Arlet van desgranar el seu pop de to íntim i acollidor en un espai gairebé màgic. Tant el quartet com els espectadors es van ubicar a l'escenari de l'Ateneu disposant-se talment com si actuessin en un bar musical, però amb una mitja llum creada amb l'efecte de les espelmes i la tènua il·luminació de la platea. Una ambientació especial i cuidada fins a l'últim detall que escalfava la posada en escena dels manresans.

Tot i que encara no són del tot destres en la teatralitat d'un concert, els bagencs van demostrar que peces com El vell profeta, Començar i Intensitat plenitud tenen tots els números per esdevenir clàssics del seu cada cop més nombrós públic. Arlet és un conjunt a qui agrada treballar amb cura i minuciositat cada peça, i en la interpretació expressen aquesta estima que és la constatació d'un talent i una professionalitat que no paren de créixer.