06 de març de 2019
06.03.2019

La poeta Marta Pessarrodona guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

La intel·lectual, una de les expertes mundials en Virginia Woolf, és la sisena dona de rebre el guardó

06.03.2019 | 00:23
Pessarrodona, ahir, ha estat distingida pel conjunt de la seva obra

La poeta, assagista, traductora, crítica literària i articulista Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) va ser distingida ahir amb el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que concedeix Òmnium Cultural ininterrompudament des del 1969, en reconeixement a la seva obra i la seva «contribució al diàleg entre les cultures catalana i europea». Pessarrodona rebrà el guardó, obra d'Ernest Altés, i una dotació de 20.000 euros, en un acte que tindrà lloc el 3 de juny al Palau de la Música.

Emocionada, l'autora terrassenca, de qui es va destacar, també, la «tasca de promoció cultural», va tenir un record per als seus pares, als quals «els ho dec tot», i no va obviar que hauria preferit el guardó en un moment de «situació normal». Amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, a la presó i jutjat pels fets del procés, l'escriptora va explicar que és «molt anormal el moment que estem vivint, és molt injust rebre una carta des de la presó». El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va recordar ahir, al costat de Pessarrodona, que l'última telefonada realitzada per Cuixart des de la presó de Lledoners, abans de traslladar-se a Madrid, va ser per comunicar a l'escriptora el premi i va lamentar els «506 dies empresonat, ara en un judici contra la democràcia».

Els promotors del premi van projectar una gravació del dia en què Mauri va anar a casa de Pessarrodona a Sant Cugat del Vallès per lliurar-li una carta manuscrita de Cuixart, la telefonada que mantenien tots dos i el comentari de la guardonada: «el regal número u és parlar amb tu», després de conèixer que era Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Sisena dona que guanya aquest premi, la seva trajectòria la va glossar Lluïsa Julià, qui va recordar que «pertany a la generació que va haver de descobrir la pròpia llengua», que el seu primer llibre publicat va ser Primers dies de 1968, ara fa 51 anys, i que, a més de llibres de poesia com Vida privada, Memòria o Berlín suite, és artífex d'una extensa obra biogràfica de personatges com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny, Mercè Rodoreda i Caterina Albert, algunes d'elles amigues íntimes. Per a la guardonada, però, per a les futures generacions serà molt difícil escriure biografies «perquè ara pràcticament no s'escriuen cartes», fonamentals per al gènere.

Pessarrodona, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), també és una de les grans expertes mundials en Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury. La guardonava va confessar sentir-se una dona «amb molta sort», que ha conegut personalment totes les persones que li han interessat, des de Gabriel Ferrater, a qui recorda cada dia, a Doris Lessing, Victoria Kent i Mercè Rodoreda, a qui va veure morir a Girona. Durant la seva al·locució, va considerar que forma part d'una generació que té «sentit de l'admiració, cosa que no veig actualment». Per a Julià, Pessarrodona és «una veu inconfusible dedicada a explorar els aspectes de vida moral de l'ésser humà»

Pessarrodona va explicar que està a punt de publicar un nou poemari, Variacions profanes, amb versos que estan inspirats en les seves lectures i relectures de la Bíblia, i també està escrivint Admiracions. L'autora va qualificar de deplorable que encara avui hi hagi a Barcelona molt pocs carrers dedicats a dones: «No tinc cap inconvenient que ara l'aeroport es digui Josep Tarradellas però m'agrada més que a Màlaga l'estació de l'AVE sigui María Zambrano o que hi hagi una estació de metro que es digui Victoria Kent, a qui jo vaig portar a Espanya. Per què no es podria dir l'estació de Sants, Mercè Rodoreda?», es va demanar.

Partidària que Catalunya es basi «més en la cultura», va deixar molt clar que «mai renegaré de la meva cultura castellana, la meva segona llengua, encara que sento un greuge quan al Parlament sento la pijada de parlar en castellà».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.