El tema és una idea original del duet Mambes que té l'objectiu d'homenatjar les dones aquest 8-M, per fer-les visibles i empoderar-les.

«Mambes» va reunir diferents artistes de les comarques del Moianès i Osona per enregistrar aquest "himne" feminista: Laura i Mònica Guiteras (Las Josephines), Núria Clotet (La rateta ja no escombra l'escaleta), l'osonenca Laura Centellas i Agnès Prats al violoncel.

«Gairebé totes les dones, per no dir totes, hem tingut por anant soles pel carrer pel sol fet de ser dones». És per això que el duet ha volgut visibilitzar que no estan soles, que son fortes i que si s'uneixen, poden crear grans coses. Jud Joud i Èrika Llopis van fer una crida a les xarxes socials demanant a les seves seguidores que escrivissin diferents coses a les que no tenien por. El resultat n'és aquesta cançó.

Al videoclip apareixen moltes dones d'edats i poblacions diferents per mostrar que, tot i ser diferents, tenen una visió molt semblant d'aquest tema. Alhora també es veu una recopilació d'imatges enregistrades per Carla Nebot durant la gravació de la cançó a Ballabús Studio i a l'Erol de la Franquesa de Moià.

El projecte, però, també ha volgut comptar amb la presència activa d'homes "perquè el feminisme parteix sobre aquesta igualtat que hem de fer visible", diu Jud Joud. És per això que "No tenim por" també ha sigut possible gràcies a les percussions de Bernat Torras, a la veu narrativa de Xavi Vinuesa, i a Ballabús Studio. «A nosaltres ens agrada rodejar-nos d'homes que creuen que el feminisme real és possible, que podem fer coses junts i que si ens uníssim i parléssim d'igual a igual, la situació que reivindiquem canviaria abans», afegeix la cantant de Mambes.

El duet Mambes

Compost per Judith Folch (Jud Joud) i Èrika Llopis que combina música, dansa, llengua de signes, loops, poesia i humor. Les dues són mares treballadores i lluitadores que actuen amb l'objectiu de transmetre al públic un missatge d'empoderament femení denunciant part de les injustícies socials que hi ha al món.

Els espectacles del grup introdueixen la llengua de signes perquè les persones oients siguin conscients "que existeix, que és una llengua meravellosa, i que la vulguin aprendre per poder-se comunicar amb les persones signants catalanes". Així doncs, no pretén ser una interpretació simultània, sinó una forma de conscienciar les persones oients.