A la plaça Dam, en ple centre d'Amsterdam, sobresurt un imponent edifici d'estil classicista. És l'Ajuntament d'Amsterdam, originalment Palau Reial, un exemple canònic del que al segle XVII s'entenia com «magnificència». Aquest concepte, aquesta virtut, era a l'Edat Moderna un ideal al qual aspiraven tots els monarques i governants, però avui, singularment en els països catòlics, ha adquirit unes connotacions negatives, derivades de les elevades despeses que requerien aquestes grans obres.

La naturalesa del concepte de «magnificència» i la seva evolució fins als nostres dies són aspectes centrals del congrés Magnificence in the 17th Century, organitzat per l'Institut Moll-Centre d'Investigació de Pintura Flamenca, la Universitat de Leiden i la Universitat Rei Joan Carles , i dirigit per Stijn Bussels, de la Universitat de Leiden; Bram Van Oostveldt, de la Universitat d'Amsterdam; Gijs Versteegen i José Eloy Hortal Muñoz, de la Universitat Rei Joan Carles, i Ana Diéguez-Rodríguez, directora de l'Institut Moll. Una reunió científica a la seu que la Universitat Rei Joan Carles té al madrileny carrer Quintana després de tres intenses i fructíferes jornades de ponències i debats.

El congrés posa l'accent en les diferències a l'hora d'entendre la magnificència entre els contextos catòlics i protestants. «Tant en les construccions religioses com en la cort s'aprecien molts punts en comú. Però l'evolució és cridanera: la visió que tenim ara del que es feia en aquell temps, de la despesa que requerien aquestes construccions i aquestes activitats, està en funció de l'economia quan en els segles XVI i XVII no era així. Lògicament es gastaven molts diners, però era més important, o es donava més valor, a la representació de les virtuts del sobirà i del seu regne», explica José Eloy Hortal, professor titular d'Història Moderna a la Universitat Rei Joan Carles. Curiosament, segons s'està veient al llarg del congrés, a l'Edat Moderna proliferaven les manifestacions de la magnificència en els països catòlics, i fins i tot en l'àmbit religiós era més esplèndida que als països protestants, amb una visió més continguda, gairebé íntima , de la religiositat. Però avui en dia, la truita s'ha girat.

«Les mostres de magnificència d'aquella època, als països catòlics, es veuen ara com una cosa negativa, relacionada amb el malbaratament i la corrupció, pels diners que es gastaven en els palaus, en la roba... Però en els països protestants aquestes inversions en palaus estan ben vistes, es considera que són diners gastats pel bé del poble», explica Hortal. «El que en l'Edat Moderna era positiu ara és negatiu», continua, «no es pensa en què els sobirans havien de tenir una sèrie de virtuts, i que aquests diners es gastaven per reflectir aquestes virtuts i perquè el regne fos millor».

Stijn Bussels inclou un altre matís que s'està veient aquests dies al congrés: la diferència a l'hora de valorar les expressions de la magnificència en funció de si es tracta d'obres arquitectòniques, amb perspectiva de permanència, o en festivitats o arquitectures efímeres. «Al segle XVII, en l'inici del capitalisme, no estava mal vist gastar aquests diners en festes o activitats efímeres. Ara és diferent, ara sí que té aquestes connotacions negatives», reflexiona Bussels.

En tot cas, Bussels, catedràtic d'Història de l'Art a la Universitat de Leiden, insisteix en els perills d'intentar interpretar les inversions relacionades amb la virtut de la magnificència amb els ulls d'avui: «Eren contextos molt diferents. Per exemple, parlant de l'efímer, en aquella època es va donar a Holanda la primera bombolla de la història: la de les tulipes. Un bulb va arribar a costar més que una casa».