4 latas
? Estats Units, 2018. Drama, aventures. 104 minuts. Direcció: Gerardo Olivares. Guió: Gerardo Olivares, Maria Jesús Petrement i Chema Rodríguez. Intèrprets: Hovik Keuchkerian (Tocho), Jean Reno (Jean Pierre), Francesc Garrido (Alain), Enrique San Francisco (Joseba). Pantalles: Bages Centre (Manresa).
Gerardo Olivares és un realitzador que ha combinat el documental i la ficció en una filmografia amb una vocació clarament ecològica i antropològica. La natura i l'humanisme predominen en una obra interessant que inclou títols com Entrelobos i El faro de las orcas, entre altres. L'autor cordobès sempre ha estat, d'altra banda, un apassionat del viatge, com a experiència de coneixement, i una de les seves regions preferides (el Sàhara), on ja va rodar L a gran final i 14 kilómetros, torna a ser la protagonista de la seva nova pel·lícula, 4 latas. El film narra el reencontre de dos vells col·legues, Jean Pierre i Tocho, que s'apleguen novament després d'una llarga absència (venien cotxes a l'Àfrica, en els vuitanta) per poder trobar-se amb un amic comú, Josefa, que pateix una malaltia terminal. Iniciaran un viatge en cotxe, en un quatre llaunes, i creuraran el Sàhara en un trajecte farcit de peripècies. 4 latas fusiona l'estructura de les road movies i l'essència del cinema d'aventures. Olivares ha bastit un cant a l'amistat (i a les segones oportunitats) que es repenja indissimuladament en una càrrega nostàlgica i un exotisme desacomplexat. La narració es perd, però, en un batibull d'intencions i gèneres (denúncia social, comèdia lleugera i romanticisme), i el relat avança desordenadament sense trobar l'equilibri entre uns components heterogenis que encaixen convenientment poques vegades. La cinta, petita i sense pretensions, juga a la carta simpàtica, però el seu bonisme, que funciona intermitentment, no impedeix que el resultat final deixi un regust d'insatisfacció. Olivares ha pogut tenir, però, la complicitat d'un bon repartiment, on sobresurt el carismàtic Jean Reno, una de les estrelles més internacionals del cinema francès, que broda el seu paper. Senzilla i massa simple.
