«Estem feliços de tornar a ser a Barcelona», assegurava fa uns dies Carlos López, un dels fundadors del sextet Les Luthiers, mítica companyia d'humor argentina, en la presentació de la gira catalana que avui (21 h) els porta per primer cop a Manresa, a la Sala Gran del Kursaal, amb les entrades pràcticament exhaurides. Ahir, a l'hora de tancar edició, en quedaven una vintena. La formació que aquesta nit actua a la capital del Bages la formen Carlos López Puccio, Jorge Maronna, Tomás Mayer-Wolf, Martin O'Connor, Horacio Tato Turano i Roberto Antier, que substitueix Marcos Mundstock, que no ha pogut viatjar per motius de salut. Autier és el cover estable de des de fa quatre anys. quest conjunt músico-humorístic va rebre el premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats.

La mítica formació presenta Viejos hazmerreíres, un espectacle de gairebé dues hores que fa un recorregut per algunes de les obres més celebrades de Les Luthiers. Com explicava Jorge Maronna, «és un espectacle antològic basat principalment en obres dels anys vuitanta i noranta. Està centrat en una audició de ràdio tertúlia que condueixen Roberto i Martín en la qual van presentant notícies i diferents números musicals». L'espectacle es va estrenar el 2014 a Rosario (Argentina).

Viejos hazmerreíres inclou versions renovades de la sarsuela Las Majas de Bergantín (sarsuela nàutica), Quién mató a Tom McCoffee (música en sèrie) o Loas al cuarto de baño (obra sanitària). A més d'obres noves com Receta postrera, un vals culinari en el qual entra a escena un instrument ben peculiar: la bateria de cuina formada per onze paelles i sis olles. «Tato toca unes paelles amb unes culleres de fusta i jo toco les cassoles», apuntava Maronna. «Però no és un instrument de percussió sinó que aquests utensilis accionen unes cordes molt fines que pràcticament no es veuen i que fan que soni com un instrument de corda». El repertori inclou obres d'espectacles com Todo por que rías, Unen canto con humor, El reír de los cantares, Lutherapia i Por humor al arte.

Sempre que venen a la Ciutat Comtal omplen. I avui a Manresa, també ho faran. «A Barcelona crec que hi hem actuat deu o onze vegades, la darrera el 2016, i això per a nosaltres és molt significatiu. Sempre penso que, més que públic, tenim còmplices», subratllava Carlos López. La fórmula? «Oferim un producte escàs i com a tal té un valor addicional. És un humor refinat, cuidat, que té a veure normalment amb la cultura i amb un molt bon ús de l'idioma i les seves ambivalències. Lamentablement n'hi ha molt poc, d'això». La música sempre ha estat un element indispensable en els espectacles de Les Luthiers: «La música té un paper destacat en els muntatges i aquest és l'ingredient que li atorga singularitat. Si no, hauríem estat un grup més d'humoristes que parlen. Però com que érem músics d'essència, la música hi havia d'estar present».

El grup argentí confessava tenir una especial empatia pels catalans Tricicle, «un dels pocs germans que sentim que tenim. Nosaltres podríem escriure una obra sent vellets i podem fer una obra en cadira de rodes si convingués, però el que fan ells té molt mèrit». Les Luthiers fa mig segle que són als escenaris, però l'humor dels argentins no envelleix. «El pas dels anys es porta amb sentit de l'humor, a Les Luthiers», remarca Jorge Maronna. «Els gags dels anys vuitanta o fins i tot dels setanta continuen funcionant avui en dia. S'entenen i són tan divertits com abans. És com una mena de miracle».