La singular història d'una ficció ben real

? Direcció: Andrés Lima. Autoria: Juan Mayorga. Intèrprets: Sergi López, Míriam Is-cla, David Bagés, Guillem Barbosa, Anna Ycobalzeta i Arnau Comas. Dijous, 7 de març. Teatre Kursaal de Manresa.

El canvi de data per no coincidir amb la vaga del 8 de març no va ser un obstacle perquè El chico de la última fila tingués una afluència de públic excel·lent. La peça de Juan Mayorga és la història d'un professor de secundària, Germán (excel·lent treball de Sergi López), que queda captivat i atrapat per la narració que un dels seus alumnes, Claudio (fascinant composició de Guillem Barbosa), va escrivint i entregant-li per capítols. Un joc educatiu i innocent però, fins on arribarà? El relat també atrapa la Juana, dona de Germán (com sempre, gran Míriam Iscla), una galerista d'art en hores molt baixes. I també s'inclou en la històrioa el company d'institut de Claudio, Rafa (Arnau Coma), i els seus pares, Esther i Rafa (Anna Ycobalzeta i David Bagés). Una minuciosa peça d'orfebreria, meticulosa i detallada on realitat i ficció es juxtaposen sense que se sàpiga l'abast de cadascun.

Claudio mostra una compulsió obsessiva per escriure i descriure la família del seu company, el dia a dia, les relacions personals i íntimes i les reaccions del seu entorn. Hi ha, també, una cara fosca i oculta però, alhora, atraient, que és l'autèntica intencionalitat del noi, i el relat en forma de teranyina, de realitat ficcionada o de ficció realitzada, atrapa, sedueix i esdevé el glop d'aigua fresca dels assedegats Germán i Juana.

Què hi ha darrere de tot? O és simplement el relat d'un noi que cerca la fugida d'una solitud o una realitat excessivament simple per a ell? O és la cerca d'una poderosa lliçó literària per cercar i trobar un estil poderós? Com aconsegueix crear vincles tan poderosos amb el seu entorn des de l'anonimat, fer néixer i créixer una confiança cega? Un relat d'apassionant entreteixit tractat amb una cura molt minuciosa de la qual, sens dubte, Sergi López esdevé l'artífex imprescindible i necessari, en aquest apassionant i clarobscur viatge que és El chico de la última fila. Una amalgama entre el poder de la paraula escrita, la ficció i la realitat que els espectadors del Kursaal van acomiadar amb sonors i llargs aplaudiments.