Mitologia, màgia i bruixeria és el títol de l'exposició que acull la Sala Municipal d'Igualada i que mostra una part del treball de l'americà Jim Doukas (Patchogue, Long Island,1946) centrada en tres dels seus llibres: Ombres de coves: Gravacions de llum (2016), Mitologies antigues: Visitacions recents (2006), i Oda a les Meigas (pendent de publicació). Des del 1969, segons Doukas, «els visitants hi poden resseguir les relacions que enllacen idees antigues i el discurs contemporani basat en aquestes idees, unes relacions que tenen a veure amb paraules, gestos i tradicions». El món «antic» és totalment present en Doukas, especializat en treballs de laboratori.
Un exemple pràctic de l'enfoc artístic que predomina en la seva obra el va mostrar a l'inici del festival Fine Art, que acaba demà, al taller de manipulat de fotografies amb xocolata. Doukas explicava que «quan Cortès va arribar a Veracruz, Moctezuma bevia 40 tasses de xocolata cada dia. Els antics creien que la xocolata circulava per la seva sang, com una part més del cos. Per això vam pensar com donar energia a la nostra fotografia per tal de celebrar la forma amb què els antics vigoritzaven els seus cossos. Triturem les llavors, les mesclem amb sulfits i amb aquesta solució podem afegir xocolata sobre el paper fotogràfic, pintant part de les fotografies, o bé, podem fer tota la imatge amb xocolata. Investiguem com crear noves tècniques que estiguin relacionades amb l'antiguitat, amb les concepcions de l'home antic».
Com és el procés per afegir xocolata a una fotografia?
La fotografia es revela de forma convencional. Un cop seca, la plata queda fixada al paper fotogràfic. Aquí remullem de nou la imatge amb líquid sensitiu on hem afegit xocolata i transformem la part negra de la fotografia en xocolata: en diem xocolata fosca. Podem també destenyir la part negra de la imatge i aleshores la xocolata no queda tan fosca, seria la xocolata amb llet. D'aquesta forma controlem les diferents tonalitats de la composició.
En el tractament fotogràfic i a banda de la xocolata, amb quina eina o tècnica ha aconseguit els resultats més satisfactoris?
Treballant amb tintes sumi del Japó. Les feia flotar sobre l'aigua, posava el paper submergit en una cubeta i dibuixava bufant la superfície de l'aigua amb la tinta a través d'una canya. M'apareixia una figura, un drac per exemple, i en aquell moment encenia el llum. La llum positivava la figura al paper. I vam començar a experimentar. Els meus assistents em van portar diferents mides de canyes i vaig recordar quan era músic i tocava els tres saxos, el tenor, el baríton i el soprano. Cadascun d'ells oferia diferents sonoritats... Amb les canyes podia bufar de formes diferents!
Per exemple?
Un dia parlàvem amb la Carlota, la meva assistent a l'illa, de com els antics creien que quan se n'anaven a dormir l'esperit viatjava. Si no tornava, la persona moria. Vaig dir a la Carlota que faríem la imatge d'un esperit tornant al cos; també hi apareixeria una lluna plena i es veuria com l'esperit es trauria una màscara. Vaig agafar dues de les canyes, vaig bufar sobre les tintes i la imatge va aparèixer sobre el paper, perfecta. Va ser un instant, perquè de seguida es va dissoldre amb el moviment de la tinta flotant a l'aigua.
Sembla màgia.
Va ser l'exercici més proper d'improvisació visual que mai he fet.
Però què és per a vostè la màgia?
Per a mi la màgia pot tenir dues parts. La primera és física. D'una banda, tenim el paper, que ve de l'arbre. El paper és cobert de plata que prové de la terra. Sobre la plata hi ha una capa de gelatina animal que prové de la vaca. La llum pica sobre el paper, la plata i la gelatina. Després submergim el paper en químics i obtenim una imatge. Si obtenim la imatge d'un gos, la imatge l'entén una persona, però a vegades el gos també s'hi pot reconèixer. Tota aquesta interacció és màgia. La segona part és l'espiritual i té a veure amb allò sorprenent, amb entendre coses que per lògica no poden ser explicades. Aquesta part ve de l'eufòria. La primera es repeteix al laboratori, l'espiritual ve de cop i volta, sense saber ni quan ni com.
I en aquest món, quin paper hi juga la fotografia?
Un dia sopava amb els fotògrafs Ansel Adams, el meu mentor, i Ralph Hattersley. Hattersley es va girar cap a Ansel i, de forma molt clara, tranquil·la i específica li va dir : 'la fotografia s'ha convertit en una religió, molt més del que mai s'hagués pensat'. I és veritat. Des del 1839 fins avui, milers de persones la practiquen, hi estan vinculats i la fan servir per intercanviar idees, compartir records..., altres la utilitzen per explicar els seus pensaments, per documentar o denunciar el patiment. Per a mi és una alegria veure com la gent aprèn com funciona la fotografia. A l'escola et passes hores aprenent matemàtiques, a escriure i llegir, però una obra com El Quixot no acabes de saber com s'ha escrit. Avui dia sabem que el 60 % del nostre cervell prové del que veiem amb els ulls, però no hi ha cap assignatura que expliqui com aprendre a mirar. Per a mi, això és el que fan els artistes que es dediquen a la fotografia.
Viu a cavall entre San Francisco i Menorca. Per què?
Era a Barcelona mentre treballava en un llibre que se centrava en el món de les coves i em van parlar de Menorca. Hi vaig ser un any fotografiant les coves.
La llum ha estat un motiu de pes per instal·lar-hi un estudi?
La llum de Menorca és increïble. Amb el contrast de veure el blau tots els dies em vaig adonar que l'interior de les coves era més groc. Per a mi, el groc del foc dels antics. En una sèrie de fotografies vaig afegir als negatius tonalitat blava. En posar el negatiu a l'ampliadora donava una paleta de colors diferent. Treballava amb la llum de Menorca i a la vegada amb el misteri de les coves. Actualment he acabat a Menorca els projectes sobre la mitologia, les coves, i ara treballo sobre les bruixes. Els tres temes estan molt relacionats amb les idees antigues i els esperits antics. D'alguna forma, les meigues han estat el primer moviment pro-feminista de la història. Tenien poder, eren respectades per la comunitat, tenien el coneixement sobre la salut, tenien molt poder. Després tots sabem què va passar. En això se centra ara el meu treball.
