l'últim acte

? Direcció: Carles Alfaro. Autoria: Carles Alfaro i Enric Benavent, a partir de textos d'Anton P. Txèkhov. Intèrprets: Francesc Orella, Cristina Plazas, Bárbara Granados i Nina. Teatre Goya. C. Joaquín Costa, 68. Barcelona. Fins al 24 de març. De dimarts a divendres, a les 20.30 h; dissabte, a les 18 i les 20.30 h; diumenge, a les 18.30 h. Entrades: a partir de 24 euros. Venda a taquilles i teatregoya.cat.

Txèkhov era molt de la broma. L'autor de drames de gran intensitat existencial com L'oncle Vània i Les tres germanes també gaudia de l'anècdota hilarant. Un dia, anava amb l'escriptor i periodista Vladimir Guiliarovski i van comprar una síndria. Com que se li congelaven les mans, la van donar a un agutzil amb l'encàrrec de dur el paquet a la comissaria més propera perquè, segons li van ordenar, allò era una bomba.

A partir de relats humorístics, cartes i històries breus que Txè-khov va escriure de jove -abans del 1884- amb el pseudònim d'Antoixa Txekhonté, Carles Alfaro i Enric Benavent han construït la història d'un actor veterà que, el dia del seu homenatge, mira de cara al seu passat i té una crisi vital que l'interpel·la sobre el sentit de tot plegat.

L'acció s'inicia quan l'intèrpret -amb el sempre solvent Francesc Orella- es desperta de la ressaca de la festa més sol que un mussol entre bambolines i fent tentines. Tothom ja és a casa menys ell, que s'ha quedat tancat al teatre, l'escenari de la seva vida. És una nit fosca i sembla que haurà de passar les hores en penombra fins que arriben tres dames que el transporten a diversos moments de la seva trajectòria.

Sota el tel d'un humor càustic, L'últim acte ens interroga sobre els significats que donem a la nostra vida. Un personatge que ja ha penetrat en el territori inexplorat de la vellesa se sincera i s'examina. Com un mirall, tres figures femenines exerciten diversos registres de la personalitat per treure d'ell fins a l'última gota de reflexió. Entrat en la darrera etapa de la seva vida, l'actor no té altre remei que dubtar de tot i preguntar-se si, al capdavall, ha valgut la pena.