"A la Catalunya carolíngia encara no li podem dir Catalunya», assegura Víctor Hurtado en conversa amb aquest diari. Fa vint anys, aquest llicenciat en Econòmiques i apassionat de la cartografia va iniciar amb el medievalista Jordi Bolòs la realització d'una col·lecció de llibres que han posat sobre el paper els mapes, els topònims, les vies de comunicació, les possessions senyorials, els dominis polítics i altres dades rellevants d'un moment de la història del territori -final del segle VIII, IX i X- marcat pel domini de l'imperi carolingi i el creixement i la consolidació d'uns comtats que es van anar fent autònoms a mesura que es deslligaven del poder central franc. Allò, encara no era Catalunya, però «la Catalunya comtal sí que comença a ser Catalunya». L'aparició del desè volum, dedicat al comtat de Barcelona, culmina un projecte de gran envergadura historiogràfica i editorial fet colze a colze amb Rafael Dalmau, Editor. (Aquí, una notícia del 2015 sobre l'atles del comtat de Berga.)

«Un comtat com el d'Osona té tant documentació com regions de la mida d'Aquitània i la Llombardia», explica Hurtado per exemplificar l'abast de la gran quantitat de documents conservats a casa nostra sobre el període referit. «Aquí no hi va haver guerres de religió i això va ajudar que no es destruís tot aquest material», afegeix, alhora que lloa la gran feina feta per l'historiador Ramon d'Abadal a la primera meitat del segle XX en recopilar la documentació de l'època carolíngia.

«A l'inici del projecte, consultàvem la documentació original», comenta Hurtado, «però després vam tenir la sort de fer servir les edicions de l'Institut d'Estudis Catalans, que va imprimir els textos». L'autor indica també que «els documents són sempre similars, es tracta d'actes de compravenda, testaments, judicis... Pel que fa als topònims trobats en la documentació però dels quals no ha quedat rastre, almenys de forma oficial, vam intentar saber-ne alguna cosa anant als llocs als quals s'haurien d'haver situat per parlar amb mossens, erudits locals... gent que ens en pogués donar notícia, i en alguns casos vam tenir sort i vam trobar-ne referències». Mai, però, «vam inventar res ni vam suposar res. Hi ha casos de noms que t'apareixen en documents el segle XI, o el XII, però en cap cas hem volgut fer deduccions. Si no ho sabíem, no ho sabíem».

La culminació del projecte és l'Atles del comtat de Barcelona (801-993), «el més complicat de fer perquè és del qual més informació tenim. Per això, el llibre té el doble de dimensió que els altres». En la Catalunya carolíngia, «hi havia tres grans nuclis de població. D'una banda, el comtat de Barcelona, que comprenia els de Manresa i Osona, i posteriorment també el de Girona. Aquí hi trobem el naixement de Catalunya perquè el comtat sempre va mantenir els agregats i va incloure tres bisbats. El comtat d'Urgell també era molt important, però només tenia un bisbat; i el de Cerdanya i Besalú no tenia ni tan sols bisbat». El comtat de Barcelona va anar absorbint la resta i el comte Guifré va unificar el territori.

«La Barcelona de l'any 1000», explica Hurtado, «tenia tres o quatre mil habitants, que encara mantenia més o menys la quadrícula romana. Era una ciutat fronterera, perillosa, saquejada per Almansor. Es va mantenir carolíngia de miracle, perquè el Vallès era terra de ningú. Terrassa, de fet, va ser destrossada diversos cops. La connexió es feia pel Maresme. Barcelona era un lloc molt vulnerable».

Davant d'aquest panorama poc afalagador, però, hi va haver «l'habilitat política dels comtes barcelonins». La ciutat tenia quelcom semblant a un port darrere de Montjuïc, era mercat d'esclaus i, sobretot, la muralla, sense la qual «Barcelona no seria el que és avui». Si durant l'època romana l'actual capital catalana era una de les tres o quatre principals localitats del territori, però molt al darrere de Tarraco, després va arribar a posseir, fins i tot, la capitalitat visigoda durant un breu període.

Una gran muralla i uns comtes prou hàbils per mantenir el seu territori unit són els dos grans arguments de la potència d'una ciutat que, amb els anys, va anar agafant cada cop més pes fins a erigir-se en el cap i casal de la Catalunya vella. «A final del segle X, van passar dues coses rellevants: la preponderància musulmana va entrar en crisi, i el 1035 es va trencar el califat de Còrdova; i els comtes de Barcelona van anar assolint una semiindependència respecte de l'imperi carolingi, sobretot quan Borrell II va reclamar ajuda al rei Hug Capet per fer front a les algarades d'Almansor i el rei li va contestar que s'ho fes com pogués».

En aquest punt, els comtes catalans «van trencar el vassallatge amb els reis francs i només va perdurar una fidelitat jurídica que es va acabar amb el tractat de Corbeil, que va signar Jaume I el 1258». En pocs anys, aquells comtats del sud de l'imperi van conquerir prou autonomia per iniciar un nou destí polític.

«Estem satisfets de la feina feta», assegura Hurtado. Vint anys i deu llibres després, els catalans ja poden bussejar a fons en els seus ancestres carolingis.

Una col·lecció de referència

La col·lecció dels Atles de la Catalunya carolíngia és, sense cap mena de dubte, una de les aventures editorials més fascinants i, alhora, econòmicament més arriscades que s'han dut a terme en les darreres dècades al país. «Vam començar el 1998», rememoren Hurtado i Bolòs, però tot plegat es va iniciar molt abans: «Vers la fi dels anys 70 del segle passat, ens vam adonar del poc pes que tenia la cartografia històrica en la historiografia catalana», a diferència del que passava en altres indrets del continent. Per aquest motiu, entre el 1984 i el 1986, els dos especialistes van emprendre la realització d'uns fulls de l'Atles Històric de Catalunya. Anys 759-992 «on vam traslladar tota la informació que teníem sobre els segles VIII-IX». Aquell primer impuls va donar com a resultat la realització dels mapes de Ripoll-Olot, Figueres i Blanes: «Hi havia un full -de 48 cm d'alçada per 66 cm d'amplada- dedicat a la toponímia i a les realitats econòmiques, un altre full dedicat als dominis eclesiàstics i un altre als dominis laics». Una feinada per a la qual van tenir la col·laboració entusiasta de Josep Nuet. Una llarga dècada va transcórrer fins que la trobada amb Rafael Català, l'editor de Rafael Dalmau, Ed., va encoratjar uns i altres a traslladar tota la informació a una sèrie de llibres. El primer va ser el de Besalú, el 1998, i després el van seguir els atles dels comtats d'Empúries i Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet, Pallars i Ribagorça, Cerdanya i Berga i, aquest any, Barcelona. «Ara ja surten els números», afirma Víctor Hurtado, que recorda que «a partir del sisè o setè volum ja vam veure que hi havia un públic fidel que anava comprant la resta». Vint anys i deu llibres de tapa dura i mapes en color és un bagatge del qual autors i la firma editorial Rafael Dalmau, Ed. poden presumir amb merescut orgull.

Un duet apassionat per la història, els mapes i el territori

Jordi Bolòs (a l'esquerra de la fotografia) i Víctor Hurtado són els responsables de la ingent tasca de recerca que ha donat com a resultat els deu volums de la col·lecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, publicats pel segell Rafael Dalmau, Editor. A aquest duet d'especialistes, que es va conèixer per l'interès comú per la història medieval, s'hi ha d'afegir el nom d'Andreu Grau com a cartògraf de tota la sèrie. Durant vint anys, el tercet ha resseguit la petjada de la rica i extensa documentació conservada i ha trepitjat el territori a la recerca de vestigis de topònims dels quals no es tenien referències. «I ara què?», reflexiona Hurtado: «Es podrien georeferenciar les dades». Després de plasmar la informació en paper, potser arribarà l'hora de la tecnologia digital.