Cal fixar-s'hi bé, però un cop hi pares atenció es poden veure les figures de dos animals quadrúpedes, una representació en forma d'estel (o de sol) i unes barres (tres d'elles nítides) de color granat. Es troben a l'interior d'una balma o abric situat sota la urbanització de les Brucardes -a mig camí en línia recta del riu Llobregat- i ningú va parar-hi esment fins que, l'estiu del 2016, un escalador se'n va adonar. Dos anys i mig després, amb el conjunt ja declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Sant Fruitós ha protegit l'indret i posa a disposició de la visita pública unes pintures rupestres datades amb una antiguitat entre 5.000 i 4.000 anys, és a dir, entre el final del neolític i l'edat del bronze antic.
La troballa d'aquesta descobera va posar en alerta els responsables del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, que van traslladar a l'Ajuntament de Sant Fruitós la necessitat de documentar les pintures i dur-hi a terme una intervenció arqueològica. El conjunt és format per les esmentades figures de petites dimensions (poc més del volum d'un mà adulta) i una altra forma que està desplaçada uns centímetres respecte d'aquestes, i de la qual es pot veure poc més que la taca que ocupa sobre la paret sense que se'n pugui precisar la seva identitat, tot i que també sembla un animal. Segons els especialistes, és una pintura del tipus art esquemàtic, realitzada amb un disseny molt bàsic.
Dins d'una cavitat de 10 metres de llargària màxima per 2,5 m de fondària i 3 m d'alçada, les pintures ocupen una àrea de 3 metres de longitud per 0,50 m d'amplada sobre una paret de roca calcària feble. La balma es troba en la zona coneguda com Sant Sebastià, entre la font de la Tolega i el Pla dels Rovellons, i no s'hi pot arribar en cotxe. Properament, des de la urbanització de les Brucardes s'indicarà el camí en descens que porta, en tres o quatre minuts, fins a l'abric en qüestió.
Una tanca protectora
Divendres passat es van donar per acabades les obres que han permès perimetrar l'indret amb una tanca metàl·lica. Les claus per accedir a la balma ara són a les mans dels responsables municipals, però és previst anunciar en breu quina entitat de divulgació del patrimoni es fa càrrec de gestionar les visites, sempre amb cita prèvia. De moment, s'ha instal·lat un plafó que explica les característiques del patrimoni que s'hi conserva des de fa milers d'anys.
Segons els experts que han documentat les pintures, el fet que no hi hagi cap figura de caçador corrent darrere dels animals representats -en un d'ells s'observen unes banyes o apèndix similars- indicaria que més que un lloc per viure-hi -l'indret no és una cova sinó una paret amb sostre, amb orientació sud-est- era un santuari, un espai de culte.
El patrimoni fruitosenc s'incrementa notablement amb aquesta descoberta, que no té equivalent al Bages. Unes altres restes rellevants del municipi són les dues tombes excavades en roca i en forma de banyera datades del segle V, descobertes el 1910.
