«Ordenada pel Ministeri de Defensa Nacional la mobilització dels treballadors de la terra i el ram de la construcció de la lleva de 1919, per als dies 20 i 21 del que som, per el present sou avisat de presentar-vos a aquesta Alcaldia demá a les 6 de la tarda». Aquestes són les primeres paraules del comunicat que Joan Colom Solé va rebre en data de 18 d'octubre del 1938. Tenia 40 anys, esposa i tres fills, i moltes ganes que s'acabés la guerra perquè la vida quotidiana tornés a la normalitat, però, d'un dia per l'altre, la seva sort es va capgirar tràgicament.
L'escriptor i professor de llengua i literatura catalana Joan Pi-nyol va descobrir l'any 2008, per atzar, que el seu avi, aquell home a qui la mobilització a les files de l'exèrcit republicà va caure com una llosa al damunt, no estava enterrat a Lleida com sempre havia cregut la família, sinó al mausoleu franquista per excel·lència, el Valle de los Caídos. Des d'aleshores, no ha desistit d'intentar retornar les restes de l'avantpassat a la seva terra, el poble de Capellades.
Pinyol fa una dècada que explica aquesta història, de la qual Regió7 se n'ha fet ressò. Avui, el capelladí presenta a l'Espai Òmnium de Manresa el llibre en el qual recull deu anys de lluita incansable per treure el seu avi de la gran tomba creada per Franco.
Traslladat d'incògnit
Joan Colom no va arribar a entrar mai en combat, el van fer treballar en aeròdroms a la rereguarda i, després de la guerra, els feixistes el van fer presoner a Lleida, on va morir en un camp d'internament el març del 1939. Per omplir de cadàvers l'enorme mausoleu construït al Valle de los Caídos, les restes de Colom -i les de moltes altres víctimes de la repressió feixista- van ser traslladades des del cementiri de Lleida sense avisar els familiars. Ningú en va saber res durant gairebé setanta anys fins que Pinyol ho va descobrir llegint la revista Sàpiens, el 2008.
El llibre Avi, et trauré d'aquí! té tres parts, explica Pinyol. «En la primera, relato la història del meu avi, des del moment que va ser mobilitzat fins que va morir per una epidèmia de tifus», indica: «Transcric les cartes que va enviar a la seva dona per comentar-li com es trobava -ella va anar un cop a Lleida però no el va poder veure- i aporto dades personals i vivències d'aquells cinc mesos».
El segon capítol és la narració de «deu anys de lluita», durant els quals Pinyol ha fet multitud de gestions davant de les administracions públiques, agrupacions de familiars, entitats com Amnistia Internacional i mitjans de comunicació. L'octubre de l'any passat, el ple de l'Ajuntament de Capellades va aprovar per unanimitat una moció que insta el Govern estatal al retorn de les restes de Joan Colom. «Va ser una víctima de guer-ra, profanat per la dictadura i remogut per la pseudodemocràcia l'any 1990, ja que el van canviar de lloc», anota Pinyol.
La tercera part del llibre és «la més íntima», una «carta als meus dos fills en la qual els transmeto els valors de la lluita que duc a terme. Els explico què ha significat per a mi descobrir la història de l'avi i com ho he anat vivint tot aquest temps». El volum que publica el segell editorial Saldonar té la virtut, segons Pinyol, de posar per escrit el treball d'intentar treure l'avi de l'oblit. «El que jo estic fent és el mateix que fan milers de persones que també volen que es faci justícia amb la memòria dels seus parents», indica el capelladí: «M'agradaria que, llegint, cadascú pensés en el seu avi».
Per a Joan Pinyol, la resolució feliç d'aquest cas «depèn de la voluntat política» i «ha de caure pel seu propi pes perquè és una qüestió d'humanitat». El capelladí assegura que «no volem venjança, només que algú activi el trasllat, com s'està fent amb el cas de Franco». Però els obstacles, en un estat que encara conserva l'estigma del franquisme en moltes de les seves estructures de poder, són innombrables: «si fins i tot els mateixos religiosos d'El Valle de los Caídos s'oposen a que toquin les persones que hi ha allà enterrades. Que no tenen caritat cristiana?».
Pinyol presenta el llibre avui a Manresa -en companyia de Joaquim Aloy, reconegut investigador i divulgador de la memòria històrica a la capital bagenca-, i posteriorment ho farà a Capellades (el dia 29 de març, al Teatre de la Lliga), a Moià (5 d'abril) i Igualada (12 d'abril), pel que fa a la Catalunya central
