Va començar amb una ovació i va acabar-ne amb dues. O tres. L'estrena a Manresa del film 7 raons per fugir, dels directors manresans Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras, pràcticament va omplir la Sala Gran del Kursaal en una nit que va ser una «festa», com va augurar i desitjar Jordi Bordas, crític de cinema d'aquest diari, amic i company dels realitzadors gràcies a Cineclub Manresa, que es va encarregar d'introduir aquest «petit miracle» cinematogràfic als espectadors. La pel·lícula, que arriba als cinemes el 5 d'abril, començava amb l'episodi Família i amb Pol López, Rosa Cadafalch i Francesc Orella en la primera escena. Començaven, també, les primeres rialles que es tornarien negres d'una comèdia rodada en gran part a Manresa i deutora de la mala bava que traspua l'esmolada dramatúrgia del també guionista Esteve Soler.

El vespre engegava motors amb una impecable estora vermella que recorria verticalment el pati del Kursaal, incloses les escales i fins a l'entrada i començava amb la puntual arribada dels directors, acompanyats d'un dels productors, Martín Samper, i dels actors Àgata Roca i el sallentí Albert Ribalta (que participen a l'episodi Propietat, segurament un dels més punyents dels set que componen la pel·lícula) i del petit actor Oleguer Noguer, de 9 anys, una pertorbadora presència a Solidaritat per als excel·lents Vicky Peña i Ramon Fontserè. El públic, amics, família, autoritats i una nombrosíssima presència del món de la cultura de la ciutat, enfilava cap a la terrassa del Kursaal, on actors, directors, actors i espectadors compartien brindis, pica-pica i saludaven i felicitaven efusivament els amfitrions -tots tres completament de negre, el color del guió- mentre comentaven l'excepcionalitat de la nit i esperaven distesament l'inici de la projecció.

Uns minuts després de les 8 del vespre, sortien a l'escenari del teatre Martín Samper, Jordi Bordas, Esteve Soler, David Torras, Gerard Quinto, Àgata Roca, Oleguer Noguer i Albert Ribalta. Primera ovació d'un teatre que expressava expectació en els aplaudiments però, sobretot, l'escalf i l'afecte pels protagonistes i les ganes de compartir una nit de cinema. Jugaven a casa i els aplaudiments es van deixar sentir al llarg dels diferents episodis. Abans, i en la presentació, Jordi Bordas explicava que la pel·lícula que estaven a punt de veure tenia dues propietats que la diferenciaven de la resta: «Personalitat i audàcia». I recordava la presentació al Festival de Màlaga, on un crític la va definir de pel·lícula «torracollons». Els trets van per aquí, sí. Bordas va reivindicar 7 raons per fugir com un film de «Cineclub, on es programaria perquè ofereix una mirada lliure, revulsiva, radical i políticament incorrecta». Ahir era la «gran nit del Gerard, el David i l'Esteve», sense oblidar que Manresa té «un gran actiu cultural, en cinema també».

Els agraïments -que tenien ben preocupats els directors, per no deixar-se'n cap- els va obrir Esteve Soler, que va remarcar la «gratitud eterna» a Jordi Bordas i a Cineclub; l'esforç «espectacular» dels productors i el suport de l'Ajuntament i de la Manresa Film Comission. David Torras, amb el parlament més personal, va recordar les pel·lícules de terror que no havia de veure per edat (amb el seu veí de replà); el dia que van decidir comprar el projector a La Gramola; l'entrada a Cineclub i els projectes que es van engegar, i l'ajuda de Propaganda pel Fet! No va oblidar el «suport fonamental» de la seva família i amics per «aixecar aquesta pel·lícula». I en el distès discurs de Gerard Quinto no hi va faltar la gratitud a una llarga llista d'amics (impossible de reproduir), pares i germà («per rodar vam envair la casa dels pares i dels tiets») i va acabar amb una crida molt seriosa: «Aneu al cinema a veure la pel·lícula... pagant». Àgata Roca, en representació dels actors, va remarcar el «plaer de treballar amb aquests grans directors» i Martín Samper va fer-se seu el clam de Quinto: «Us necessitem als cinemes». Ja ho saben. Val la pena.