Un immigrant pakistanès homosexual casat incapaç de sortir de l'armari, un jove provinent del mateix país que només aconsegueix feines mal pagades i ha de mantenir tota la seva família del lloc d'origen, i un pare de família -també del mateix país- que abraça l'islam radical en veure que els seus fills s'occidentalitzen. Són alguns dels personatges principals de Bastarda, el primer llibre de la berguedana Sabrina Akhtar, d'origen pakistanès i columnista d'aquest diari, que s'ha proposat «destapar» les realitats que hi ha amagades en moltes famílies musulmanes que viuen a Catalunya. Avui, a 2/4 de 8 de la tarda, tindrà lloc la presentació de la seva primera obra literària a l'hotel Melià Barcelona Sky, al barri de Poblenou de la Ciutat Comtal.

Són cinc històries en què els personatges s'entrecreuen i on la realitat i la ficció estan separades per una línia molt fina. «Són vivències de persones del meu entorn social i que vull exposar amb la finalitat de denunciar males praxis en el si de les famílies, i que vaig patir en primera persona. Experiències de les quals he après molt, i per això, al cap i a la fi, estic agraïda», explica Akhtar. El llibre està prologat pel periodista berguedà Carles Solà, director del programa 30 minuts de TV3, i especialitzat en temes de mestissatge i immigració per haver dirigit durant anys Tot un món, sobre famílies nouvingudes. El periodista també intervindrà en la presentació d'avui.

Akhtar assegura que és el llibre que li hauria agradat llegir quan era més jove, i espera que la seva primera obra literària serveixi, en primer lloc, d'ajut a persones a qui, com a ella, ha costat trobar referents per construir la seva personalitat en l'adolescència i, també, perquè la gent allunyada d'aquests entorns socials s'adoni dels perfils de persones que han construït el mestissatge; també, com a l'escola molts fills d'immigrants han de sentir frases de companys que els marquen tota la vida. «Va del drama de la immigració, del mestissatge i el xoc de cultures, i com els joves de famílies musulmanes es pregunten què han vingut a fer al món. Trobar la teva identitat quan no tens un referent establert i no encaixes en A o B», explica.

A part de repartir crítiques, des de la serenitat, a més de la manca d'empatia de sectors de la societat catalana que mai han volgut entendre el mestissatge, també posa damunt la taula les misèries de les famílies musulmanes, i com «molts immigrants aparenten normalitat a l'institut o a la feina quan a casa viuen un infern». «No és una crítica a l'islam, que a mi m'ha ajudat, sinó a les males pràctiques de molts sectors d'aquesta cultura de les quals jo soc producte», especifica l'escriptora, de 36 anys.

Les cinc històries estan escrites amb un llenguatge molt directe i cru que enganxa fàcilment el lector, i és que Akhtar diu que vol «sacsejar» els que s'endinsin en la seva literatura. «No vull fer passar una mala estona a ningú, però sí que vull crear sensacions perquè tothom s'adoni i entengui la magnitud de tot plegat». Són històries de la Catalunya actual que tenen lloc a les nostres comarques. De fet, en les històries apareix el poble mig fictici de Begur, i no es refereix al municipi de la Costa Brava, sinó a la capital berguedana.