1. CINECLUB MANRESA

«Sense Cineclub Manresa no existiria aquesta pel·lícula», sentencien. El 2005, David Torras i Esteve Soler convencen Gerard Quinto («em van assaltar directament al carrer Barcelona... i no volien la cartera») per entrar a l'entitat, on van forjar les bases de la seva amistat i es van insuflar de l'esperit reivindicatiu del setè art. És el primer capítol del que catorze anys després és 7 raons per fugir. Abans, tots ells havien passat per La Gramola, on Torras, del 2001 al 2005, projectava sessions de cinema. Com Canciones para después de una guerra, de Basilio Martín Patino, que va fer venir expressament Quinto de Barcelona per veure la projecció.

2. reunions a gràcia

Final del 2013. Soler i Quinto es reuneixen al barri de Gràcia de Barcelona per donar forma a un projecte «megalòman i anticomercial» que s'havia de titular Runa. Torras s'hi afegeix per parlar de la producció, que ja es veu que no tirarà endavant («no teníem 12.000 euros»), i acaba formant part del triumvirat que decideix fer un curt: Interior. Família, basat en una de les escenes més afortunades de Contra la democràcia, de Soler, que es roda el febrer del 2014, «a casa de la meva iaia», diu Quinto, en un dia i amb un pressupost de 60 euros, amb Francesc Orella, Rosa Cadafalch i Adrià Díaz. «Era una carta guanyadora... i barata». La intenció és presentar-se al Short Film Corner de Canes («que ni que sigui pel nom, fa patxoca»). Hi entren.

3. «interior. família»

Interior. Família és la llavor de 7 raons per fugir. Participen a Canes però és el Festival de Curtmetratges de Clermont-Fer-rand, «la meca del curt, el certamen més important del gènere», qui els obre les portes. Troben distribuïdors i el curt pren part en més de 70 festivals, es veu en diferents plataformes, com Canal +, HBO, Filmin... queda a la portes de la nominació dels Goya... i «amb els premis que va guanyar i els ingressos de les diferents plataformes» es llancen a rodar un segon curt. Havia de ser Propietat, un treball que ja mai no veuria la llum com a curt però que forma part, ara ja, de 7 raons per fugir.

4. trobada a canes

La trobada d'Esteve Soler a Canes amb el productor Martín Samper el 2016 (mentre el dramaturg i crític de cinema cobria el festival per a aquest diari) fa que a l'agost ell i Gerard Quinto rebin una trucada després que Soler li passi el guió del que havia de ser el llargmetratge que es va estrenar ahir. Es reuneixen amb Samper a Barcelona, que els diu que vol parlar amb el seu soci, Aritz Cerbián, que, subratllen, «va intuir aquesta faceta més política del film». Comencen els preparatius, el curt queda aparcat i demanen que per al film el director de fotografia sigui Gabi Campoy, a qui van conèixer rodant Propietat a través de Guillem Lafoz.

5. el rodatge

No és habitual trobar tres directors, un «monstre tricèfal», com els han definit afectuosament alguns dels actors. Però al set de rodatge «les coses estaven molt clares. El fet que fóssim amics i tres permetia, la majoria de vegades, desempatar decisions». Van rodar 15 dies, d'octubre a novembre del 2017, dos dies per episodi, a Manresa, Terrassa i Berga. I van haver de solucionar sobre la marxa que un dels actors, Antonio Resines, fallés d'un dia per l'altre; que al sostre del set a Terrassa sortís una escletxa que el podia fer cedir... i amb Lola Dueñas i Pepe Viyuela esperant per rodar... Van haver de repensar la planificació, sense parlar de la postproducció, quan, per exemple, es va haver de regravar el so. «Sort de l'equip, superjove i supreparat», exclamen. Com Laia Casanovas (so). Menció a part, diuen, a la directora d'art Cristina Borobia, que ha aconseguit una posada en escena «plena de detalls, d'acumulació, com l'interior de tots nosaltres, amb la idea que els personatges vulguin sortir corrents d'allí. Un passat-futur que explica que el desastre d'aquesta societat comprèn diverses dècades».

6. austin-màlaga

«Sabent que aquest any el cinema català generarà només 7 o 8 pel·lícules, la majoria subvencionades, l'existència d'aquesta pel·lícula voreja el miracle». Enllestida, finalment, i després de mesos dubtant fins i tot si s'estrenaria o no, el desembre del 2018 7 raons per fugir s'acaba. Comença el periple per projectar-la en festivals. I arriba el South By Southwest, a Austin, on s'estrena mundialment. «És un festival que t'avala però falta saber en què s'acaba traduint. La carrera de festivals serà molt potent i el proper festival serà el de Brussel·les. I a Màlaga, com ja ens va passar amb Clemont-Ferrand, realment teníem l'expectativa de ser al palmarès, però estem molt orgullosos de ser una rara avis de la comèdia espanyola perquè 7 raons per fugir no és un film còmode». L'experiència? «L'estem digerint; hem fet desenes d'entrevistes, hem passejat per la catifa vermella (amb la cara de decepció de la gent, que esperava veure famosos sortint d'un cotxe amb els vidres tintats)... El millor? La reacció del públic va ser entusiasta el dia de l'estrena».

7. manresa

«Roda el món i torna al Born. A casa volem no deixar-nos ni un agraïment. Primer a Cineclub i en especial al Cineclub de Jordi Bordas. En som hereus, de la recerca de la transgressió que porta a les venes. Agraïments per a l'Aritz i el Martín, situats als antípodes dels productors sense escrúpols; als actors i actrius, que intuïm que no han cobrat el que cobren habitualment, que han volgut posar-se en la pell de personatges diferents...»

8. I ara?

Una idea relacionada amb Plácido, una clara «influència» del film, però són cauts: «Hem comprovat que és molt difícil aixecar una pel·lícula; a veure què passa». Creuen els dits.