Els focus de la memòria de la guerra de Successió apunten gairebé sempre a Barcelona, però a Cardona també hi van passar fets prou rellevants que la novel·la Sal roja (Columna), de Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera, 1950) i Teresa Sagrera (Sant Pere de Vilamajor, 1966), narra a través de les aventures d'un treballador de les salines. Els autors presenten l'obra demà a la vila ducal.

A recer de la commemoració del Tricentenari de la caiguda de Barcelona, van sortir assajos, novel·les, guies... Per què apareix ara «Sal roja»?

Jo volia fer una novel·la sobre el setge que va patir Cardona l'any 1711, perquè si el poble hagués caigut, la guerra s'hauria acabat. Però Cardona va resistir: va ser un fet fonamental, del qual se n'ha parlat poc.

I per què a quatre mans?

Sal roja és la quarta novel·la que faig amb un altre autor. Andreu González Castro i jo vam publicar Bon cop de falç!, Premi Néstor Luján del 2011, Defensors de la terra (2013) i La venjança dels almogàvers (2015). S'ha de fer de forma generosa, perquè els escriptors som individualistes, ens flagelem, ens enfadem... i una cosa així has d'entendre que la fas per sumar.

Com van treballar?

Amb l'Andreu, ell feia les parts històriques i jo hi posava la ficció. Amb la Teresa, a qui vaig anar a buscar perquè m'agrada com escriu, anàvem fent escenes i ens les intercanviàvem per revisar-les.

Què explica «Sal roja»?

Sempre m'agrada explicar les històries des del vessant de la gent normal, i fem actuar els personatges pensant en com actuaríem nosaltres en la mateixa situació. Un exercici interessant. No ha de ser fàcil posar-se a la pell d'algú que va viure fa segles i amb unes condicions molt diferents de les nostres.

Cada dia era una aventura, per a ells, una lluita per menjar. El 95 % dels que vivim actualment no tenim la necessitat de treballar la terra per menjar i cuidar els animals, però abans sí. Gent que vivia a 50 km de Barcelona potser no sortia mai del seu poble.

Qui és Miquel Ferrer, el protagonista de l'obra?

Una bona persona, un treballador que cada dia busca el millor per a la seva gent. De cop, però, tot el seu món s'enfonsa i té dues opcions: desaparèixer, marxar, o bé transformar-se en un salvatge i un assassí, i escull aquesta segona opció. La nostra conducta sempre està condicionada per l'entorn en el qual vivim.

Així, la novel·la ens mostra l'evolució personal del Miquel?

Veiem un home que és feliç, té amics, canta a la taverna... i de cop es transforma. Si, per a ell, el més important era la família, ara el seu objectiu és matar. El Miquel esdevé el llop de Cardona. No és un perfil inusual en les guerres.

Està basat en un fet real?

No, el Miquel és un personatge inventat, però de llops n'hi va haver molts a Cardona. Hi ha constància d'un miquelet, en Farners, que fins al 1724 -deu anys després de la fi de la guerra!- es va mantenir als boscos amb la seva tropa i, de tant en tant, sortien a atacar les tropes borbòniques. Però un dia els van trair i els van capturar.

«Sal roja» transita fins a la rendició del 1714?

Sí, la història va evolucionant des del setge fins que la fortalesa de Cardona es va rendir el 18 de setembre del 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona. Però no es va rendir per les armes sinó perquè els borbònics van amenaçar d'arrasar la Ciutat Comtal. Cardona va salvar Barcelona, això és així.

En el llibre també tenen molt pes les figures femenines.

Les dones han guanyat totes les guerres, tenen un paper clau tant en la vida com en la guerra i la pau.

El 1714 encara interessa?

Jo diria que el 1711 i 1714 no són sinó una repetició del que ha passat sempre al país, ja fos a la guerra dels Segadors o a la Guerra Civil Espanyola. Tenim una personalitat pròpia i sempre hem buscat aliats per anar endavant, però sempre ens han deixat tirats. I ara es repeteix el mateix: pensàvem que Europa faria alguna cosa ... i no ha estat així.

Coneixia Cardona abans d'escriure la novel·la?

Tinc una anècdota curiosa: el primer cop que vaig ser a Cardona jo era en el bàndol contrari! Feia la mili a Berga, i un dia ens van fer anar a patrullar per Cardona perquè hi havia problemes amb els miners. Em van impressionar tant els miners com el castell. Recentment, per preparar el llibre, hi hem anat unes quantes vegades i hem gaudit de l'amabilitat dels cardonins.