El món és una tempesta constant», diu un dels personatges de Maremar i són moltes les adversitats que es viuen en aquest muntatge de Dagoll Dagom basat en l'obra de William Shakespeare Pèricles, Príncep de Tir, que té com a nexe el mar. Un drama que narra les aventures d'un heroi que es veu obligat a fugir de la seva terra natal i recórrer el Mediterrani amb l'esperança de poder tornar a casa. Una història del passat que es bar-reja amb l'actualitat amb una metàfora constant del món desolador dels refugiats, present durant tot el musical. Pasteres, rescats, camps, voluntaris i traficants de persones. Un missatge que colpeix i no deixa indiferent.

Maremar comença amb una nena plorant en un camp de refugiats perquè ha perdut la seva família. Un personatge interpretat per una brillant Elena Tarrats. Però acostumats als musicals de gran format de Dagoll Dagom, Maremar transcorre en un escenari amb molt pocs elements. Una escenografia sòbria però amb molta càrrega emocional i un gran teló de fons en el qual apareixen projeccions. S'hi veuen imatges del mar, però, també, de la destrucció de Síria o del rescat d'immigrants a les costes del Medi-terrani. Un aire de denúncia que se subratlla al final de la funció quan un dels actors, en nom de la companyia, s'adreça al públic per fer palès el moment crític que s'està vivint a nivell humanitari: «Ens volem unir a les veus que reclamen al Govern espanyol que deixi salpar els vaixells de salvament ancorats des del desembre passat. Els governs europeus no només no permeten vies legals i segures perquè tota la gent que fuig de la misèria, la fam, l'extorsió sexual o la persecussió política trobi un asil, sinó que els empeny al mar, i ara, a més, sense rescat». I acaba amb un convincent «només les persones salvarem les persones».

Dirigida per Joan Lluís Bozzo, a Maremar el protagonisme de paraula, música i dansa està al mateix nivell. Nou actors a escena amb una gran versatilitat que encarnen múltiples personatges. El repartiment l'encapçala Roger Casamajor en el paper de Pèricles i una magistral Mercè Martínez. En l'apartat musical, les cançons de Lluís Llach, amb els arranjaments d'Andreu Gallén, es vesteixen amb la veu a cappella, que hi pren molt protagonisme. Només en ocasions té l'acompanyament d'alguns instruments de percussió, l'acordió o el violoncel, que els mateixos actors toquen a un costat de l'escenari. D'altra banda, les coreografies d'Ariadna Peya donen força i plasticitat a un espectacle que a mesura que avança va removent les emocions i fa posar la pell de gallina, però que acaba amb un missatge d'esperança i el públic dret. «En un lloc tan bonic com el mar només hi haurien de passar coses boniques».

Amb les tres funcions d'aquest cap de setmana a la Sala Gran, amb totes les entrades exhaurides, Dagoll Dagom tancava la gira de Maremar.