02 de abril de 2019
02.04.2019

Berenice Abbott, una icona moderna

La Fundació Mapfre de Barcelona acull l'exposició més gran feta mai abans a l'estat sobre l'obra de la fotògrafa nordamericana

02.04.2019 | 13:50
Una visitant contempla fotografies de Nova York fetes per Abbott

«Jo crec que Berenice Abbott va ser moderna abans de conèixer la modernitat», afirma Estrella de Diego, comissària de la retrospectiva sobre la trajectòria de la fotògrafa nord-americana que hostatja la Fundació Mapfre de Barcelona, la més rellevant que s'ha celebrat mai a l'Estat. Les estances de la Casa Garriga Nogués acullen més de dues-centes imatges en blanc i negre de qui està considerada una de les grans fotògrafes del segle XX, entre elles el projecte Changing New York, a través del qual va testimoniar la reconstrucció de la ciutat que simbolitza com cap altra la irrupció de la modernitat urbana a la història contemporània. Però l'extensa mirada a la carrera d'Abbott també inclou dos vessants fonamentals com els retrats i la fotografia de ciència.

«Totes les còpies que mostrem són vintage, supervisades per la mateixa Abbott», indica De Diego. Nascuda el 1898 a Springfield (Ohio), als vint anys es va traslladar a Nova York i es va instal·lar al Greenwich Village, «on va conèixer bohemis i intel·lectuals» com Man Ray i Marcel Duchamp. Per entendre la trajectòria d'Abbott, la comissària apunta que «no era una dona rica, sempre es va guanyar la vida fent fotos, ja fos amb retrats als amics o quan, a final dels 50, el Massachusetts Institute of Technology li va encarregar de documentar fotogràficament fenòmens científics».

El punt d'inflexió de la passió per la fotografia, però, va arribar molt lluny d'aquella Nova York on havia començat a practicar l'escultura: Abbott se'n va anar a París a començament dels 20 i, a través de Man Ray, va conèixer una figura clau en la seva carrera, Eugène Atget. «Abbott va veure que el fotògraf francès era un documentalista i, a través de les instantànies de París, va tenir la idea de fer fotos de Nova York». El vincle amb Atget va perdurar fins més enllà de la mort d'aquest, el 1927: la nord-americana va comprar el seu arxiu personal i el va donar a conèixer al llarg de la seva vida. En l'exposició, es poden contemplar onze fotografies positivades per Abbott el 1956.

Berenice Abbott va tornar a Nova York a principi del 1929, uns mesos abans del crac de l'esfondrament de la borsa, i de seguida es va posar a retratar aquella ciutat puixant i diversa i que, després de l'ensulsiada econòmica i social, va posar en marxa la reconstrucció. «Ella volia documentar la ciutat», afirma De Diego, i per aquest motiu el 1931 va iniciar el gran projecte Changing New York: «Abbott volia documentar, mai va tenir la pretensió de ser una fotògrafa artística, però és indubtable que a les seves imatges hi trobem una gran bellesa».

Una dona en un món d'homes

«Abbott mai va tenir grans problemes pel fet de ser dona i dedicar-se a la fotografia», explica Estrella de Diego, que afegeix que la presència femenina en aquest sector «s'acceptava perquè es considerava que la fotografia no era un art. I a elles, els permetia sortir al carrer». Com Dorothea Lange, va viure i treballar en una època en què la fotografia encara era majoritàriament un ofici practicat pels homes. Aquest detall és un exemple més de la idea central de l'exposició: Abbott representa la modernitat.

El 1959, l'associació Professional Photographers of America la va considerar entre les dues primeres fotògrafes del país. Onze anys després, el Museum of Modern Art de Nova York li va dedicar una retrospectiva, i el 1983 va ser la primera fotògrafa que va entrar a l'American Academy of Arts and Letters. I el 1988 encara es va fer mereixedora de dues distincions més: el govern francès la va nomenar Officier des Arts et des Lettres, i l'International Center of Photography de Nova York li va atorgar el premi Master of Photography.

Però més enllà d'honors i guardons, la veritable dimensió de l'obra de Berenice Abbott es desplega per les sales de la Casa Garriga Nogués. Des dels gratacels imponents de Nova York fins als retrats de creadors com James Joyce i Edward Hooper, o les hipnòtiques imatges científiques, el llegat de la fotògrafa nord-americana manté una vigència innegable.

Nova York mostra la grandesa i la misèria del seu temps

Dels gratacels a la roba estesa passant pels ponts, el metro i les botigues. Berenice Abbott va mirar a dalt i a baix per copsar la intensitat de la Big Apple en el projecte Changing New York, en el qual va documentar la transformació de la ciutat, sacsejada el 1929 pel crac borsari. En la imatge de l'esquerra d'aquestes línies, es mostra una vista aèria de Nova York feta el 20 de març del 1936. La llum i l'altura són dos trets bàsics de la modernitat d'una urbs immensa. A sobre d'aquest text, una mirada d'Abbott a les obres del Rockefeller Center, a l'entorn del 1932. En les instantànies que s'exhibeixen a la Mapfre, el visitant aprecia la construcció d'una metròpoli, però la fotògrafa també va girar l'objectiu cap als barris baixos, la misèria i la vida de les persones que han de dormir al carrer. La modernitat també tenia un preu. La primera edició de Changing New York es va publicar el 1939: Abbott ja era aleshores una fotògrafa reconeguda.

Els nous aires també s'exhibien a través de les figures humanes

L'autoretrat distorsionat que Berenice Abbott es va fer cap al 1930 (a la imatge del costat) ens dona la pista d'un dels gèneres amb els quals la fotògrafa va definir la seva carrera i es va poder guanyar les garrofes. El recorregut per l'exposició comença amb una àmplia selecció de retrats en què l'autora va plasmar el seu punt de vista sobre algunes de les personalitats més innovadores de la seva època, és a dir, sobre les figures que formaven el substrat de la modernitat, com Joyce, Hopper, Edna St. Vincent Millay, Djuna Barnes, Lewis Hine... Abbott va tenir interès a reflectir que hi havia també un component femení, unes noves dones que construïen aquest projecte de la modernitat. En un altre àmbit, i sobre aquestes línies, un dels retrats que Abbott va fer del seu admirat Eugène Atget, el 1927 a París. Al costat, la fotografia Pilota rebotant en arcs decreixents (1958-1961), una de les 28 imatges que s'ensenyen a l'exposició barcelonina del treball que Abbott va fer pel Massachusetts Institute of Thecnology. Les fotografies sobre els fenòmens científics van tenir una gran difusió com a material pedagògic.

Lloc: Fundació Mapfre. Casa Garriga Nogués. carrer Diputació, 250. Barcelona. Dies: fins al 19 de maig. Dilluns, de 14 a 20 h; de dimarts a dissabte, de 10 a 20 h; diumenge i festius, d'11 a 19 h. Entrada: 3 euros (gratuït els dilluns no festius). Web: www.fundacionmapfre.org. Organització: Fundació Mapfre. Comissària: Estrella de Diego. Catàleg a la venda per 39,90 euros. #expoBereniceAbbott

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.