El famós humorista Berto Romero va ser, ahir, l'encarregat d'obrir la festa dels 40 anys de Regió7. També hi va pronunciar el primer «gràcies» de la vetllada. El seu va ser un discurs seriós, on va voler explicar què havia representat per a ell el diari, i no va ser poc. Va confessar que una crònica del periodista Carles Blaya -actual cap d'Economia i Arreu- d'una actuació d'El Cansancio a Manresa els va animar a continuar provant sort en el difícil món de la interpretació.

Romero va explicar que havia nascut a Cardona quatre anys abans que el diari, el 1974, i que Manresa era aleshores «la metròpoli» de la gent de la comarca; «la nostra Nova York». On la gent naixia i moria i on anava a comprar la roba de marca. I « Regió7 era la veu de la metròpoli». Va assegurar que «tot el que he après sobre el públic ho vaig aprendre a Manresa» i va recordar les primeres sales on va sortir a actuar, com El Sielu i el Bis Cafè. Va ser en una d'aquestes actuacions que, en un moment en què es plantejava si valia la pena tirar endavant en un món «on el 70 o 80% dels professionals malviuen», que una crítica del diari el va esperonar a fer-ho. «Era una crítica molt ben feta. Amb els punts febles i els forts. Al final, deia que si volíem continuar, el públic diria que sí». I va decidir fer-li cas.

Abans d'acomiadar-se, després de felicitar el diari pels 40 anys, va fer broma : «Quan en feu 80 jo ja en tindré 84 i no m'aguantaré els pets però, si m'ho torneu a demanar, vindré».