Fins al 30 de juny es pot veure al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (MPICA) dues peces d'un dels retaules gòtics més singulars de l'art religiós català del segle XIV, quant a execució pictòrica, que es conserven. Es tracta dels dos únics fragments del guardapols del retaule de Santa Maria de Rubió (de segona meitat del tres-cents), peça que va ser salvada durant la guerra civil per la secció excursionista de l'Ateneu Igualadí amb l'ajuda de la cessió d'un cotxe per part de la Hispano Igualadina. Salvador Riba i Gumà n'explica tots els detalls en una entrevista al Diari d'Igualada de l'11 d'octubre del 1984: de com hi van anar, van desmuntar el retaule i el van dipositar a l'Escola de Teixits de l'Ateneu Igualadí per protegir-lo de la crema.

Actualment, el retaule participa d'una diàspora dels seus elements, ja que, si bé la peça central es troba al mateix municipi alt-segarrenc, els dos guardapols estan custodiats al MPICA i, alhora, les dues peces del bancal van ser traslladades i es poden contemplar avui dia al Museu Episcopal de Vic, com assenyala Joan Ainaud de Lasarte, qui també identifica l'heràldica que decora el retaule, provinent del llinatge dels Cervelló. En el seu article al núm. 1 de la Miscellanea Aqualatensia titulat «El retaule de Rubió dintre la pintura catalana del segle XIV», Ainaud de Lasarte assenyala la importància del testimoniatge del Retaule de Rubió: «El professor Post, de la Universitat nord-americana de Harvard, va crear l'any 1938 la personalitat convencional del Mestre de Rubió, com a unitat estilística dins el camp de la pintura catalana del segle XIV». La recerca per desvetllar la identitat del Mestre de Rubió el va dur a terme Rosa Alcoy i Pedrós al núm. 22 de la Revista d'Igualada on en un estudi amb el títol «El mestre de Santa Maria de Rubió. Una personalitat enigmàtica del gòtic català» , la doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona desgrana els detalls estilístics i d'execució en el retaule, alhora que els compara amb altres obres del moment per assenyalar Ramon Destorrents, pintor de Pere III el Cerimoniós, com l'autor del retaule de Rubió.

La mostra s'emmarca en el treball conjunt de 25 equipaments de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona («1939. L'abans i el després») que posa en valor i difón la tasca en la salvaguarda del patrimoni durant l'inici del conflicte. A la capital de l'Anoia s'ha inclòs en la commemoració del cicle «El temor d'un futur incert. 80 anys del final de la Guerra Civil a Igualada».