Explica tot el que Ribera i Badia van trobar en arribar a l'Havana, a Cuba. «En clau d'humor, perquè és com vam decidir prendre'ns-ho».
Els dos manresans exposen el que més els va xocar de Cuba, les contradiccions del país. «Les coses més boniques i el que està més en flames, el més dur i pu-nyent socialment, políticament...».
Van saltar a la Ribera Maia, on van fer el turista per conèixer els jaciments arqueològics. «Ens en riem de nosaltres de mala manera, perquè vèiem ruïnes, però ens perdíem el dia a dia de la gent. I també hi ha el negoci de les polseretes dels hotels... La tornada diu: 'soc turista, soc artista'»
«Guatemala és un paradís, però es cuida molt poc el medi ambient i sap greu. Paisatges preciosos estan bruts perquè la gent tira la brossa per la finestra. Parla de l'esperança que això funcioni».
Van fer surf un temps a la costa d'Oxaca, a Mèxic.Ho expliquen com una llegenda de la zona.
Fer Mèxic de sud a nord en autoestop té coses bones i dolentes. «Va ser una aventura: i la gent ja et va dient que t'estalviïs les Tierras Calientes, on hi ha més narcos. Vam fer ziga-zaga per arribar a Tijuana».
«Com que als EUA tot és molt car, vam llogar un cotxe i hi vam viure un mes: hi dormíem, hi dinàvem... Sort que ens van donar un cotxe bastant gros».
En la ruta pels parcs naturals dels Estats Units van arribar al Canadà, però només hi van estar una tarda. La cançó parla del mal temps que els va fer: «Perquè no va donar per a gaire més».
Al Perú, on se'ls va unir el navarclí Pere Tió, van anar a la selva, van construir una barca i van baixar per l'Amazones durant set dies. «És una altra història dins del viatge, i en volem fer un documental». La cançó, que no té ni títol, encara està per enllestir.
Del Perú van saltar a Bolívia i van acabar el viatge a l'Argentina, amb final de ruta a Buenos Aires. La cançó parla de tornar a casa.
