Ja eren a Cuba quan van decidir comprar una guitarra. «Ens agrada molt la música i ja en els primers dies a l'Havana vam estar buscant-ne una i, en tenir-la, va sorgir una cançó parlant de la ciutat», explica Pol Ribera, que ha compartit amb Aleix Badia un viatge de deu mesos -del 4 d'abril del 2018 al 31 de gener del 2019- que els ha portat a Cuba, Mèxic (costa est), Guatemala, Mèxic (costa oest), Estats Units, Canadà, Perú, Bolívia i Argentina.

Així va sorgir CRAM: Coi de Rutina, Agafa i Marxem, un projecte musical que consta de deu cançons que els manresans, que van fer 26 i 25 anys durant el viatge, volen enregistrar i publicar en un mapa-CD. Per fer-ho realitat, han iniciat una campanya de micromecenatge a Verkami, amb l'objectiu (2.500 euros) ja gairebé assolit, amb 82 aportacions. El CD, que s'enregistrarà als Red Factory Studios de Gerard Cabot a Sant Fruitós de Bages, es preveu presentar al principi de l'any que ve. S'acompanyarà d'un mapa per veure on es van escriure i què va inspirar les cançons. A més, en diferents punts del mapa hi haurà codis QR per accedir a contingut addicional, com la lletra de les cançons, fotografies, vídeos explicant anècdotes, textos dels seus diaris...

Diari musical a Internet

De fet, durant el viatge, els dos joves manresans ja van anar mostrant a través d'Internet (al web fotemelcram.wixsite.com/cram i també a Instagram, YouTube...) trossos de les cançons que anaven component. «Vam pensar en gravar vídeos de cada lloc, cantant les cançons, perquè la gent veiés el paisatge, a veure què passava... És una manera més d'explicar el viatge que estàvem fent», apunta Ribera, que ha estudiat comunicació audiovisual, mentre que Badia és enginyer mecànic, amb un màster en robòtica. Tots dos tenen bagatge musical perquè han format part del grup de rock Faust i de la festiva Tuna Tunyina. Ara compten amb una vintena de músics manresans i de la comarca per donar forma al projecte: «Són amics que s'apunten a un bombardeig, a posar vents, congues, guitarres, veus...».

Ribera i Badia van compondre més de deu cançons, però han fet una selecció «per centrar-nos en les que més ens transporten al nostre viatge». El projecte «s'ha enriquit amb la música que hem descobert als diferents països. A Cuba vam intentar extreure la seva sonoritat, amb la clave i el tres cubano. També l'Aleix es va comprar un c harango, un instrument típic dels Andes, i la idea és fer-lo servir. Es tracta de transmetre com hem viscut la música de cada lloc».

Altres maneres de viure

Els dos joves manresans van emprendre el viatge per les Amèriques, tal com ells l'anomenen, quan es van adonar que es quedaven sense res a fer en acabar un contracte temporal i un màster. Era la seva oportunitat abans de començar a «formalitzar la vida». Van començar a Cuba «perquè ens n'havien dit meravelles». I els va impactar la comparació amb Cancún: «Venint d'on et donen un cubell d'aigua per rentar-te, allò era l'abundància per l'abundància». El mateix els va passar en travessar el mur de Tijuana per entrar als Estats Units. Abans havien anat a Guatemala, a ajudar arran de l'explosió del volcà Fuego. «Va ser brutal: cada dia enter-raments, gent que s'havia quedat sense res...». Han vist paisatges «increïbles» com la selva amazònica o el salar de Uyuni, a Bolívia, però s'emporten «haver descobert que hi ha altres maneres de viure, d'entendre la família. Al·lucinava amb un que fa set anys que viatja o un pastor de lames de la muntanya».