«Les emocions no es poden amagar, l'educació no ha de ser asèptica»

És la seva Mostra més especial?

Estic al cent per cent convençut de la decisió que vaig prendre. Cinc anys han estat prou temps per desplegar el nostre projecte, i en marxo content. Ja són 30 Mostres, i jo les he viscudes totes, com a públic primer, quan era jove, com a programador després i, ara, des de l'altra banda de la trinxera, en la direcció artística.

Què recorda dels primers anys?

Jo era jove, aleshores, i la segmentació en grups d'edats no estava tan marcada com ara. Quan veies un espectacle a la plaça, et paraves a mirar-lo. S'hi parava tothom i s'omplia. Aquella essència perdura, però ara els pares són més conscients de quina cultura ofereixen als seus fills en el sentit d'anar a buscar allò que és recomanat per a la seva edat. Com quan els compren un llibre.

Tornarà?

En aquests cinc anys, mai he programat la meva companyia, els Far-rés Brothers, i tinc ganes de tornar a presentar projectes a la Mostra. Jo soc actor.

Quina ha estat la seva aportació a la direcció del certamen?

Durant trenta anys, tots els directors han fet la seva aportació, i ningú ha fet mai un canvi radical perquè s'ha anat aprofitant tot allò que funcionava. D'aquests cinc anys, estic content d'haver recuperat la Llotja, perquè els professionals demanaven un espai de trobada. També estem satisfets de programar les reunions ràpides i el mercat de projectes. Estem contents d'haver ampliat l'oferta de teatre per a joves, amb un grup de participació de joves que té molta energia. Hem augmentat els segments de voluntariat, amb un projecte d'acollida d'artistes que ha implicat més de quaranta famílies. En el terreny artístic, hem incidit en la idea que els nens són persones intel·ligents i, per això, hem programat espectacles que tracten temes d'actualitat. No se'ls ha d'ocultar cap temàtica, ni cap estètica ni llenguatge.

Sovint es diu en cercles educatius que els nois i les noies d'avui en dia s'han infantilitzat.

Jo crec que l'educació s'ha fet més asèptica, està poc contaminada. I contra això, hi hem de lluitar. Si passa una cosa trista, a l'escola s'ha d'explicar. No es poden amagar les emocions. Si en una obra de teatre per a adults es parla de la guerra i l'espectador sent angoixa i, alhora, reflexiona sobre el tema, també es pot fer en els espectacles per als nens. Però cal tenir cura en la manera de fer-ho.

Quins temes tracta La Mostra?

Per exemple, la migració. Un problema del nostre temps que es pot tractar amb diversos llenguatges. En aquesta edició, tenim la companyia La Pera Llimonera, que a l'espectacle Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol, tracta la guerra i la gent que en fuig a través de dos pallassos. Els MaQuinant Teatre, a Salüq, expliquen l'èxode pel Mediterrani a través dels ulls d'una nena, i ho fan amb la dansa. No s'ha de posar el dolor davant sinó explicar aquestes qüestions d'una manera assertiva.

La gran fira espanyola del teatre infantil és el Fetén que es fa a Gijón. La Mostra està a l'altura?

La Mostra ha demostrat que els professionals del sector no només tenen Gijón. El 25 % de la nostra programació ve d'Espanya, i per a nosaltres és important que el programador de Castella que va a Gijón també vingui a Igualada. A més dels espectacles que es fan en castellà, hi trobarà els que són sense text i els que tenen una traducció fàcil. De fet, avui en dia, moltes companyies fan primer el text en català i després el traduïm per poder-lo exportar.

Hi ha un bon planter?

Hi ha un tòpic que diu que en el teatre català hi ha molt talent, i és cert. I bona part d'aquest talent és avui en dia a les companyies de teatre infantil i juvenil. Fa 25 o 30 anys, hi havia moltes companyies de teatre per a adults que creaven espectacles, feien temporada a Barcelona, després uns quants bolos, i tot seguit creaven una altra obra i tornaven a fer el mateix circuit. Això s'ha acabat, el mercat ja no hi és, però encara es manté en el sector de les compa-nyies de teatre infantil i juvenil. I no és el mateix que un espectacle el creï una productora o una companyia.

Es fa un seguiment de la contractació de les companyies?

Cada dos anys es fa un estudi des de l'àmbit universitari. I hi ha dades ben clares: aquest any vam rebre 650 propostes, de les quals en vam escollir 55. Aquest volum indica que les companyies del sector consideren que és útil ser a Igualada per La Mostra. Rebem moltes peticions de Catalunya, però també d'Espanya i de països europeus.

Podria posar algun cas d'un espectacle que passés per La Mostra i hagi triomfat posteriorment?

Molts! Per exemple, La Marabunta, de Guillem Albà, que va ser a Igualada el nostre primer any i ha fet centenars de bolos.

Enguany hi ha 12 estrenes.

Dotze absolutes i 8 més catalanes, espectacles que encara no s'han vist a Catalunya. Una missió de La Mostra és apostar per companyies de les quals pots haver vist algun assaig, el projecte... però que encara no s'han estrenat. És un factor de risc que hi ha de ser i assumim.

Si la pluja no ens fa la guitza, dissabte veurem la companyia Plasticiens Volants al Parc Central.

És un espai que es fa servir molt per a actes lúdics i esportius, però en el qual la cultura no hi té tirada. La companyia francesa hi porta l'espectacle de gran format Leonardo, somnis i malsons, que és un homenatge a Da Vinci, a l'esperit creatiu i a la constància en el treball.

Figures gegants sobrevolant el públic...

Aquest espectacle encara no s'ha vist en tot l'Estat. És molt visual. A Catalunya, ja no es fan propostes com aquestes, no hi ha mercat per culpa de la crisi.

Com el beneficiarà l'experiència d'aquests cinc anys a la seva feina d'actor i creador d'espectacles?

He vist com es treballa des de l'altre costat de la trinxera i què agrada als programadors. Els artistes fem les nostres històries, però un programador vol que els espectacles omplin el teatre, donar un segell a la seva programació i que la gent se senti identificada amb el que veu.