DUMBO

? Estats Units, 2019. Fantàstic, aventures. 111 minuts. Direcció: Tim Burton. Guió: Ehren Kruger, a partir del guió original de Joe Grant i Dick Huemer . Intèrprets: Colin Farrell (Holt Farrier), Danny DeVito (Max Medici), Michael Keaton (V.A. Vandevere), Eva Green (Colette Marchant), Alan Arkin (J. Griffin Remington). Pantalles: Bages Centre (Manresa), París (Solsona) i Yelmo (Abrera).

Disney és un segell mític que sempre ha demostrat una capacitat camaleònica excepcional per adaptar-se a qualsevol canvi. La seva darrera fórmula per reinventar-se per enèsim cop ha estat el rodatge amb actors de carn i ossos dels seus clàssics animats. Les noves (i competents) versions d' El libro de la selva i La Bella y la Bestia han obert el foc. I ara arriba el nou Dumbo, que recicla una de les grans icones, filmada el 1941, de la llegendària companyia; un dels títols més paradigmàtics, amb les seves virtuts i els seus defectes.

El seu protagonista, Holt Farrier, és un veterà de la Primera Guerra Mundial que és dedica a cuidar, amb els seus dos fills un elefant molt especial. El propietari sense escrúpols d'un circ descobrirà que aquest animal és un veritable filó d'or. El tret diferencial (més que qüestionable) del Dumbo del segle XX és que l'elefant, la gran estrella del llargmetratge original, passa a jugar ara un paper secundari. Un canvi que transforma completament l'esperit de la pel·lícula, que adopta un to familiar massa calculat i encotillat, on la correcció política arriba fins l'extrem d'eliminar un dels episodis més recordats (i antològics) del vell Dumbo: la borratxera de l'animal. El resultat final respon mil·limètricament al que podem esperar d'una aventura luxosa, colorista i sentimental, manufacturada amb tota la consistència d'una gran producció de Hollywood. Però si aspires a restar emocionada per una faula encisadora... millor que recuperis la cinta de fa 78 anys: era un pèl lacrimògena, però traspuava un poder fascinador. Tim Burton (quants anys fa que no ens ha regalat una creació de veritat?) s'ha limitat a ser un artesà tan solvent com impersonal. On està el mag que ens va hipnotitzar amb joies com Ed Wood i Sleepy Hollow?