la bona persona de sezuan
? Autor: Bertold Brecht. Direcció i escenografia: Oriol Broggi. Traducció: Feliu Formosa. Intèprets: Míriam Alamany, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Albert Prat, Xavier Ruano, Clara Segura, Toni Gomila, Mercè Pons, Marc Rius, Ramon Vila. Dissabte, 6 d'abril. Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa
Com havia passat la setmana anterior amb Maremar de Dagoll Dagom, La bona persona de Sezuan de Bertolt Brecht, coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i la Perla 29, sota la direcció d'Oriol Broggi, també tancava la seva gira al teatre Kursaal de Manresa. Ho va fer amb dues funcions i una bona afluència de públic.
La bona persona de Sezuan és una faula situada a una imaginària Xina. Wang, l'aiguader (Toni Gomila) rep la visita dels déus (Jordi Figueras, Xavier Ruano i Ramon Vila), que cerquen la bondat, si és que encara en resta entre els humans. Wang els ha de procurar un allotjament on passar la nit i l'única que els acull és la prostitua Xen Te (Clara Segura), a qui el seu oferiment la pot perjudicar. Tot i així, els déus la recompensen per la seva bondat, de la qual amics, coneguts i veïns se n'aprofiten fins a abusar-ne. Per frenar-los, Xen Te s'acaba inventant un enèrgic cosí, Xui Ta. Però la noblesa i honestedat de la noia la porta a seguir fent bones accions i ajudant a tothom qui pot. Pel camí es creua Sun Iang (Joan Carreras), un aviador en hores baixes de qui s'enamora. Però, com tothom, ell només cerca el benefici propi.
La bona persona de Sezuan és una poderosa i impactant reflexió sobre el bé comú per sobre del bé propi, l'abús parasitari que en podem arribar a fer sobre aquestes persones que, quan van mal dades, se les continua exigint pel que havien estat. El missatge i el contingut són clars, sense evasives ni edulcorants, però la proposta de Broggi té tints d'indefinició. De vegades és erràtica tot i tenir escenes molt ben aconseguides.
La bona persona de Sezuan té una construcció híbrida en la qual, més que en la seva globalitat, funcionen les línies. I aquí és on entra la part musical del muntatge, de Joan Garriga, de qui tothom podia tenir al cap la delícia musical oferta en un dels darrers muntatges de La Perla 29, Bodas de sangre. A La bona persona de Sezuan la música aposta per una escènica correcció, excessiva a moments en el primer acte i més adequada i encertada en el segon, defugint influències orientals, i amb un camí musical de sons i cançons populars fins a peces i cançons de cabaret berlinesc.
L'eix troncal de la peça de Brecht és la paraula, la intenció i el poderós i impactant missatge que arriba amb total nitidesa gràcies a les bones interpretacions i a un homogeni treball actoral, destacant la protagonista Clara Segura, Joan Carreras i els sempre interessants treballs interpretatius de Toni Gomila. Però tot i que La bona persona de Sezuan és efectiva, deixa un regust amarg en l'espectador que no va impedir els llargs aplaudiments d'un públic dempeus, a la funció de dissabte.
