La trobada anual de l'Associació de Geògrafs realitzada aquest mes d'abril a Washington, amb la participació dels catedràtics de la Pompeu Fabra, Antonio Luna-Garcia i Rosa Cerarols, va reivindicar el Konvent com a exemple de la reconstrucció i reutilització d'espais abandonats en context de zones rurals, i també es va utilitzar com model de proposta que empara una nova vida a colònies industrials i edificis sense ús.

Els canvis geoespacials en les societats contemporànies van produir un abandonament gradual i creixent de grans àrees del territori. L'aïllament progressiu i el despoblament d'espais extensius a Europa s'està convertint en un gran repte per a la gestió i governança territorial.

En alguns d'aquests paisatges en crisi, al llarg dels anys s'han produït diferents iniciatives associades a noves formes d'agricultura, art i activitats turístiques que intenten canviar aquestes dinàmiques creant noves dependències als centres urbans i de mercat.

En aquest projecte analitzem l'impacte de les iniciatives d'art a les zones no urbanes de Catalunya, que van aparèixer al voltant d'Europa en les últimes dècades i van avaluar el seu impacte a nivell local i internacional.

Aquestes activitats suposen un canvi en la geometria de les escales de poder dins del territori. Aquestes activitats sovint estan més relacionades amb persones o entitats remotes que amb l'entorn veí que tradicionalment depenia.

La dependència geogràfica del centre urbà proper s'ha modificat gràcies a l'augment de connexions globals.