L'artista i professora Maria Rosa Vives i Piqué (Manresa, 1949) va expressar la seva sorpresa pel «trànsit de l'epifania del color sobre la tela», en una cita que recull Antoni Gelonch (Lleida, 1956) dins del llibre 100 dones catalanes. Un inventari hereu d'un llibre precedent que glossava la contribució d'un centenar d'autores d'arreu del món que han fet la seva aportació al pensament cultural i artístic. L'escriptor presenta el volum aquesta tarda a Manresa.

Quan va venir el juny de l'any passat a la ciutat a presentar «100 dones, 100 inspiracions creatives», va explicar que en l'origen de l'obra hi ha la infrarepresentació de la dona en la història de l'art. «100 dones catalanes, inspiracions creatives» beu de la mateixa idea?

En el món de l'art i de la publicació sobre art, la dona hi és invisible. El seu sostre no és de vidre, és de formigó armat. No hi ha hagut cap interès a donar a conèixer el pensament generat per les dones, que és molt ric: el cànon dels historiadors de l'art és masculí.

En el llibre anterior destacava la crítica que va fer el col·lectiu Guerrilla Girls del baixíssim percentatge d'obres signades per dones que hi ha a la col·lecció d'art modern del Metropolitan de Nova York. Aquí passa el mateix?

El Museu Nacional va dedicar fa poc una exposició a la Lluïsa Vidal. Més enllà d'això, però, poca cosa.

El Museu d'Art de Girona ha dedicat recentment dues mostres sobre Mela Mutter i Olga Sacharoff.

Sí, però vinculades a un fenomen local. No són considerades com a part del cànon de la història de l'art.

Molt camí per recórrer.

Les obres signades per dones al Metropolitan són el 15%. I algú pot dir que és art del XIX i que ara això no passa. Però vas al Pompidou, que se suposa que és el súmmum de la modernitat, i el percentatge és només del 18. En els museus catalans, la presència de dones és molt baixa, si no és el cas puntual d'alguna artista que hagi llegat la seva obra, i la xifra encara baixa més si parlem de les publicacions d'art.

Quin criteri va fer servir per ressenyar fins a un centenar de dones?

Hi ha tres aspectes: el cronològic, ja que hi ha figures des del segle XIX fins ara, sempre que tinguin alguna cita publicada sobre art i cultura; el territorial, ja que hi ha representants de 22 de les 41 comarques de Catalunya; i el professional, ja que no totes són escriptores: hi surten dones de 25 oficis diferents, des d'artistes a activistes, fotògrafes, periodistes, ballarines, pedagogues, matemàtiques, aviadores...

El lector descobrirà noms que ni tan sols li sonen?

Això espero, però és que jo també he descobert moltes figures de les quals no sabia res. I una dona em portava a altres. Francesca Bonemaisson va crear la Biblioteca Popular de la Dona i l'Institut de Cultura de la Dona, a principi del XX. Rosa Sensat en va ser professora i Pepa Colomer, pionera de l'aviació a casa nostra.

Moltes biografies van quedar marcades per la guerra.

La mateixa Bonemaisson es va exiliar i la Diputació va supeditar la seva obra a la Sección Femenina del Movimiento, sense demanar-li permís. Qui coneix Roser Bru avui en dia? Va ser una pintora i gravadora que es va exiliar per la dictadura de Primo, va tornar, va tornar a marxar el 1939 i es va establir a Xile, on va arribar a ser guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. I qui la coneix?

En certa manera, doncs, vol fer justícia amb totes aquestes dones?

Hi ha dones de diferents ideologies, i també he volgut tocar els grans temes de l'actualitat, per això hi ha una socor-rista d'Open Arms i una presa política com és Carme Forcadell.