Ara fa cinc anys, l'advocat Josep M. Descals Vilarmau (Navarcles, 1960) va rebre al seu despatx una possible clienta. Descals està especialitzat en assessorament mercantil i penal a les empreses. Ella, una atractiva dona d'origen àrab, actualment «una empresària d'èxit que viu fora d'Europa», carregava una motxilla vital amb una fosca història de prostitució amb destacats personatges de la vida social, política i econòmica barcelonina, que l'advocat bagenc ha acabat traduint en una novel·la.

No, no és l'habitual. No s'ho pensin. Els advocats, com els sacerdots («que també n'hi havia, en la història»), guarden pràcticament secret de confessió sobre els seus clients. És, diu, «una barrera infranquejable». Però la vida d'aquesta noia, Nahid per als lectors, el va impactar «per excepcional». I un comentari casual a la protagonista real, quan Descals li va expressar que «tot el que m'explicava podria ser l'argument d'una novel·la o d'una pel·lícula», va derivar en l'interès de la Nahid amb una senzilla pregunta: «I això com es fa?». Una petició que Descals va entomar.

Escriure sense cotilles

Unes vacances de Setmana Santa, Descals va decidir escriure un parell de capítols, que va ensenyar a la protagonista. Per a ell, «escriure el que et ve de gust, sense cotilles, va ser una teràpia brutal»; ella, després de llegir-los, li va dir que continués endavant amb la seva història. L'agost de fa un parell d'anys, Descals es va passar les vacances d'agost a la platja fent el que no havia fet mai: escrivint ficció matí i tarda completament imbuït en la història de la Nahid. El 30 d'agost va acabar i el 31 va pensar: «I ara, què faig. En començo una altra?». Arribava l'1 de setembre, els jutjats tornaven a l'activitat i Descals a la seva feina. Durant els caps de setmana va perfilar la novel·la fins que la va donar per acabada.

Va començar, llavors, l'odissea per trobar una editorial. De fet, confessa, el procés d'escriptura, en el que era el debut en la literatura, l'havia satisfet plenament però el «pelegrinatge» buscant segell i «quasi demanant perdó per escriure» va fer que la novel·la quedés en un calaix. Fins fa un any, quan, justament per Sant Jordi, i en un dinar amb el llibreter manresà Antoni Daura, li va comentar que havia escrit una novel·la. Daura la va llegir i «em va dir, literalment, que tenia prou nivell per publicar-la». Aquest Nadal, a través del segell Parcir Edicions Selectes, va començar una «marató» pel procés de correcció i edició. Fins ara. Nahid, el seu debut en la literatura, escrita en castellà «perquè així em van explicar la història», es presenta avui a l'Espai Rubiralta.

Una història de carn i ossos

Nahid està basada en una història real, de molta carn i de molts ossos, però «completament novel·lada, tant pel que fa als escenaris com als personatges, però mantenint el clima del que va ser». En la ficció de Descals, la Nahid arriba a Catalu-nya amb la seva família i s'instal·la a la capital del Bages, on passa la infantesa amb un pare maltractador i violent i vivint «en un ambient tòxic de domini patriarcal».

El «primer moment important» en la vida de la Nahid és quan marxa de casa amb una germana petita per començar una nova vida a Barcelona. Ella, «una dona d'origen àrab, molt guapa, molt intuïtiva però poc cultivada» per la manca d'estudis, viu precàriament. És víctima d'enganys («amb un matrimoni de conveniència») i comença a adonar-se que els seus caps «únicament li fan proposicions deshonestes, l'assetgen sexualment, com a via per millorar les seves condicions laborals». Ella, explica, només aspira «a viure una vida com qualsevol, tenir amics, una feina, formar una família», però «l'engranatge social la rebutja per dona, àrab, ser atractiva i poc cultivada».

El «segon moment clau» és, explica Descals, quan la Nahid «decideix que ja en té prou. Ella reflexiona sobre la seva vida i arriba a la conclusió que si l'únic camí que la societat li ofereix de manera reiterada per sobreviure és fer cas de les proposicions deshonestes, serà ella qui posarà les condicions per aprofitar-se'n al màxim». Comença un «periple pel sòrdid món de la prostitució de l'alta societat barcelonina» -polítics, empresaris...- amb escenes «potents i crues fins i tot desagradables, que de vegades fan riure, plorar o provoquen angúnia», que la protagonista no va voler «suavitzar». Ho defineix Descals com «un documental» sobre la «hipocresia d'una part de la societat». Però una situació determinada conduirà la Nahid a un final... «inesperat».

No hi trobareu ni noms ni cares

Descals entén que la novel·la pot generar certa «morbositat» però avisa que «és impossible reconèixer ni identificar cap personatge, alguns molts significats. Que ningú no perdi el temps. He parat moltes trampes». Per a l'advocat, acostumat a cenyir-se estrictament als fets tenint com a límit «la realitat», escriure ficció és com tenir «barra lliure». Jugar amb els personatges ha estat «un exercici de llibertat. Si un personatge em queia malament el podia crucificar; i al revés, també». I a la Nahid real li ha agradat la novel·la? «Li ha encantat».