Tirso W. Sáenz (La Habana, 1931) va estudiar enginyeria química i tenia una bona feina a Sabatés SA, filial de la potent multinacional Procter & Gamble, quan va esclatar la revolució cubana liderada per Fidel Castro. Tot i les propostes per anar-se'n als Estats Units, Sáenz va decidir quedar-se al país entusiasmat amb la nova etapa i va treballar cinc anys amb el Che, que va ocupar el càrrec de ministre d'Indústria fins a la seva mort, el 1967. Tigre de paper publica El Che ministre.

Com era Ernesto Guevara, el Che, fent de ministre?

Sempre era qui més estudiava, i era un exemple d'austeritat que exigia aquesta mateixa austeritat als qui treballaven per a ell. Tenia un sentit de l'humor finíssim. La famosa foto d'en Korda el reflecteix amb un posat seriós, però va ser feta en un moment seriós, l'enterrament de les víctimes de l'atac a un vaixell que duia armes per a la revolució.

Una foto icònica que no fa justícia al personatge?

No el retrata com era: rialler, refinat, amb un gran sentit de l'humor, molt argentí. Un dia vaig sentir una frase que se li atribueix: «Cal endurir-se per no perdre mai la tendresa». En una presentació del llibre, un home me la va recordar i li vaig dir que jo no li havia sentit a dir mai, però que la podria haver dit.

Era gaire manaire?

No era de ordeno y mando, sinó que li agradava discutir i que li discutissin. Sempre que li portava una proposta, mai deia que hi estava d'acord de bones a primeres, sempre calia discutir-ho per trobar una solució millor.

Una mirada al mite inèdita.

És una visió que no ha proposat ningú fins ara, per això la proposo jo. D'ell se n'han escrit i publicat biografies bones, regulars i pèssimes. S'ha parlat del guerriller, del seu pensament econòmic... Però no de la seva faceta ministerial. El Che parlava amb la gent, els anava a veure, volia saber quins eren els seus problemes. Els qui treballàvem amb ell havíem d'anar a visitar una fàbrica cada mes.

I no podien fallar?

Una vegada em va fer anar a visitar una fàbrica de barrets de palla a l'altra banda de Cuba. Li vaig dir que no podia perquè tenia molta feina. I em va respondre: «Y que quiere el señorito», emfatisant «señorito». Va afegir que a la fàbrica hi havia homes senzills que estarien contents si un viceministre anava a veure'ls i els preguntava què necessitaven.

I hi va anar?

És clar. Després de la crisi dels misils, l'octubre del 62, el Che ens va donar un exemple del seu compromís. Com a responsable militar que era, es va haver d'ocupar del conflicte, i estava lluny de nosaltres. Un dia, es va fer una reunió per revisar els informes de les visites mensuals i va aparèixer, encara vestit de verd oliva. Quan va veure que ningú li reclamava el seu informe, ho va fer notar. I tothom li va dir que s'entenia que ell havia tingut altres ocupacions aquells dies. Però va explicar que havia anat a veure una fàbrica de llapissos, es va treure un full de la butxaca i va demanar disculpes per no haver-lo pogut passar a màquina.

En què es basava el pensament del Che?

En el fet que, en el socialisme, l'home és al centre del desenvolupament, i no pas l'economia. L'home nou és solidari, té responsabilitat social, donaria la vida per la revolució i propicia el desenvolupament científic i tecnològic. El contrari és l'individualista.

Com veu la Cuba d'avui?

Els cubans no es rendeixen, s'estan defensant. El poble és fidel a la revolució: quan va caure el mur de Berlín, ningú va sortir al carrer a intentar tombar la revolució. La carència no és de recursos humans, el que cal és fer el desenvolupament polític dels recursos.

Serà una democràcia, Cuba?

M'agradaria saber què entenem per democràcia. La dels Estats Units? El poble ha de participar en la presa de decisions, és clar, i la democràcia no és incompatible amb el socialisme. A Cuba ja hi ha eleccions, però no partits. La gent del Congrés escolta els ciutadans i s'estan obrint nous camins que ens faran més demòcrates.

Sembla que plantegi que o bé la via cubana o bé la via imperialista. No hi ha més camins?

Entenem que la democràcia fa que el poble participi plenament en la direcció del país, que hi ha gent que els representa, que el govern s'ocupa dels ciutadans... Si és així, qualsevol poble aspira a la democràcia, i això pot ser coincident amb les idees del socialisme.

I inclou la substitució del màxim representant polític?

Sí, és clar. El nou president, Miguel Díaz-Canel, va ser un diputat electe. Encara hi ha coses a millorar, però no es pot fer tot de cop i volta.