Novel·la amb contingut social i assaig d'esquerres són els ingredients principals del menú que ha preparat el segell manresà Tigre de paper de cara a la diada de Sant Jordi. Autors imprescindibles del pensament modern com Rosa Luxemburg i Antonio Gramsci comparteixen catàleg amb ficcions i treballs de recerca com el que ha dut a terme Carles Viñas al voltant de la importància que va adquirir el futbol a la Unió Soviètica.
La primavera del 2018, Sheryl Sandberg, aleshores directora operativa de Facebook, va dir que tot plegat aniria millor si «la meitat de tots els països i empreses els portessin dones i la meitat de totes les cases les portessin homes». Aquesta anècdota obre el primer capítol del llibre Feminisme per al 99 %, que defensa el contrari del que va opinar l'executiva nord-americana: és a dir, un feminisme que no s'adreça a l'1% de les dones que no busquen canviar el món sinó accedir a l'elit del sistema capitalista per continuar subjugant la població.
El volum que publica Tigre de paper està signat per Nancy Fraser, Tithi Bhattacharya i Cinzia Arruzza, tres de les organitzadors de la vaga feminista als Estats Units. Segons el seu discurs, el feminisme és un motor de canvi social que pot donar resposta a algunes de les problemàtiques que afronta la humanitat, assetjada per les polítiques capitalistes de destrucció humana i ambiental. Un llibre de petit format per a un pensament de gran altura.
Badiou i les revolucions
Un dels grans pensadors francesos vius, Alain Badiou, publica Petrograd, Xangai. Les dues grans revolucions del segle XX, on defensa que el pòsit del pensament de l'acció revolucionària de Rússia i la Xina era generós. Les Tesis d'abril de Lenin, del 1917, i la Decisió en setze punts, del Partit Comunista Xinès, del 1966, eren dos manifestos amb una gran capacitat transformadora, sosté Badiou, però els moviments van fracassar per l'aliança dels quadres del partit amb l'exèrcit i l'esperit petitburgès.
Del filòsof italià Antonio Gramsci, un teòric del marxisme, l'editorial de la capital bagenca en publica Qui vol el fi, vol els mitjans, un llibre que aplega un conjunt de textos escrits entre el 1917 i el 1926. El lector hi trobarà articles de premsa, crítiques als detractors de la revolució russa i altres escrits en què exposa la necessitat de portar el pensament de Lenin al context occidental, i un article introductori de Joan Tafalla.
D'altra banda, Tigre de paper també publica Reforma o revolució, de Rosa Luxemburg, amb un estudi de Vidal Aragonès. Considerat un text clau del marxisme, exposa el fet que la lluita revolucionària no pot arribar a bon port només amb unes reformes propiciades des de l'interior del sistema capitalista.
Anticipant l'extrema dreta
El periodista català Jordi Navarro és l'autor de Madrit, una novel·la en la qual explica com és possible que un partit d'extrema dreta pugui seduir els votants, abans d'unes eleccions municipals a l'Estat espanyola. Navarro coneix bé l'actualitat política i social de la capital espanyola i, amb aquesta novel·la, anticipa l'auge de l'ultradreta en una societat espanyola desconcertada.
L'altra novel·la del catàleg de Tigre de paper és Altai, del col·lectiu d'escriptors Wu Ming. L'obra parla de l'enfrontament entre civilitzacions, un tema malauradament vigent avui en dia.
Carles Viñas tracta a Futbol al país dels soviets el canvi que va viure aquest esport a la Unió Soviètica: d'entreteniment de les elits aristocràtiques a esport predilecte de la classe obrera. Una reflexió sobre els vincles entre futbol i política.
