Bego Corrales, filla de Castellbell i el Villar (1975) i veïna de Sant Fruitós de Bages des del 2000, recorda que treia les millors notes de l'assignatura d'anglès a l'escola i que se'n va anar un mes a Anglaterra. «Em pensava que en sabia molt, però no m'assabentava de res», explica. Fruit de la passió per la llengua de Joyce, Wilde i Woolf, ha escrit el llibre Aprendre anglès a casa -disponible tant en català com en castellà- a través de la plataforma d'autoedició d'Amazon.

Quin disgust deuria tenir.

Una cosina de la meva mare se'n va anar a viure a Anglaterra. Jo estudiava anglès des dels 10 anys, i de manera més formal a partir dels 15. Recordo que, als 14, els meus pares ens van enviar al meu germà i a mi a casa de la cosina, i vaig descobrir que l'anglès que estudiava a l'escola no tenia res a veure amb el real.

Per què?

Vaig entendre dues coses que són bàsiques: la pronunciació és molt important, perquè si no pronuncies bé, ells no t'entenen; i la traducció no serveix, s'ha d'aprendre com ho diuen ells.

En el llibre explica una anècdota molt divertida: jugant a policies, vostès deien «hands upstairs» per dir «mans enlaire», i els nens anglesos se'n reien perquè allò que vostès pronunciaven vol dir «mans al pis de dalt».

Dos anys després hi vaig tornar, quan ja havia començat a estudiar de valent. Anys després, quan vaig tenir els meus fills, vaig decidir que els parlaria en anglès. De fet, quan estava embarassada ja ho feia. Vaig quedar sorpresa per la capacitat per aprendre idiomes dels nens.

Ja tenia clar que ensenyar anglès era el seu futur?

Vaig aprofitar l'estiu per estudiar gramàtica a la piscina i vaig arribar a donar classes a mig Castellbell. Abans del 20 anys, ja tenia el Proficiency. Com que també vaig estudiar Comerç Internacional, vaig estar a la secció d'exportació de calçats Tarragó. Però tenia clar que el que m'agradava era ensenyar i vaig fer el magisteri d'anglès, amb pràctiques al Paidos. Després, vaig entrar a treballar a la Babel.

Quin estrés!

Aleshores ja estava casada, i també vaig preparar les oposicions. Vaig obtenir plaça a Collbató durant dos anys, i la definitiva a l'Escola Catalunya de Navarcles, on vaig iniciar un projecte per ense-nyar anglès a P4. Des de fa un parell d'anys estic a Artés.

Un dels problemes de l'ense-nyament de l'anglès a l'escola és que els alumnes sembla que sempre estiguin recomençant?

A l'escola no es pot aprendre anglès. Tens 25 nens a l'aula i dues sessions de 45 minuts cada setmana. És difícil, i més si els nens no veuen l'anglès com una necessitat.

L'escola, però, no deixa de ser un reflex de la societat?

És clar. A la societat, l'anglès no hi és. A Portugal, els cinemes projecten pel·lícules en versió original; aquí, no. No cal ser extremistes, però hem d'entendre que els nens aprenen si fan vida en anglès: llibres, sèries de la televisió, ...

I no hi ha el risc que no aprenguin el català o el castellà?

Jo tinc dos fills, l'Ian, el gran, i el Nolan, que és el petit. La immersió arriba fins on tu vulguis que arribi, però és clar que han de tenir una motivacio per jugar o veure la televisió en anglès. Al llibre explico el cas d'un nen de 6 anys que parla anglès amb un accent perfecte, però els seus pares mai li han parlat en anglès. Em van explicar que li posen la tele en aquest idioma.

Què passa quan aquests nois surten de casa?

El llenguatge social és el que predomina, i a l'escola es parla català.

Es faran grans ... I perdran l'anglès que ja saben?

Tot el que saben, ja ho tenen.El meu fill gran, per exemple, ja no vol parlar en anglès, però mira la televisió en anglès.