Súria és una plaça forta de la cultura popular i entre els seus actius hi ha uns gegants amb una història singular que ahir va explicar l'arxiver Albert Rumbo en la presentació del llibre Els Gegants de Migmón. L'odissea centenària dels Gegants Vells de Súria. L'acte va tenir lloc a l'església del Roser de la localitat bagenca en el marc de la campanya prèvia a la diada de Sant Jordi.

«Abans de la guerra civil», va explicar Rumbo a Regió7, «a Catalunya hi havia sis o set empreses de lloguer de gegants, nans i tot el que calgués per muntar una festa major». La degana del sector, la firma barcelonina El Ingenio, subministrava cada any una parella de gegants a Sabadell per poder celebrar la seva festa gran, però el 1908 van vendre aquests elements d'imatgeria popular a Galícia i van demanar a la ciutat vallesana si volien que en construïssin uns altres.

Així van néixer la Bàrbara i el Sebastià, «vestits com reis», indica Rumbo. «Abans, no hi havia l'interès que hi ara per fer que els gegants representin alguna cosa. En un document de l'empresa, es pot llegir que els seus responsables expliquen que 'els hem vestit ricament com a florentins del segle XV'. Ell representa un conseller de la ciutat i ella una dama de la cort», afegeix l'autor.

El llibre va néixer en paral·lel al procés de restauració dels gegants, una tasca encomanada a Gemma Rodríguez, l'especialista que també rehabilita el bestiari de la Patum de Berga. La recerca documental ha permès seguir un rastre que inclou quatre propietaris diferents, el darrer dels quals el surienc Josep Graells, qui els va comprar el 1967 i els va treure al carrer per primera vegada cinc anys després.

Abans, però, hi ha encara un altre episodi que vincula els gegants a la comarca. Als anys 30, tal com explica Rumbo, els va adquirir l'empresari manresà Josep Gener, qui «segurament buscava quedar-se llotges i cadires per a la piscina municipal i els gegants venien de més a més».

De la mateixa manera que, quan els tenia El Ingenio, el Sebastià i la Bàrbara van anar a ciutats com Molins de Rei, Barcelona i Gavà, a més de Sabadell, en arribar a Manresa també es van llogar per a festes majors de la comarca. «Ens consta que van anar a Sant Vicenç i Santpedor, i també creiem que van venir a Súria, però no ho podem assegurar al cent per cent», anota Rumbo.

Durant la seva estada a la capital bagenca, també es van fer servir els dos gegants com a reclams publicitaris dels espectacles que es feien a la piscina i per a representacions de la sarsuela Gigantes y Cabezudos. Segons explica l'arxiver, «l'única foto que tenim de l'estada a Manresa és dels gegants al vestíbul d'Els Carlins anunciant una funció de l'esmentada sarsuela».

Quan la Bàrbara i el Sebastià, dos gegants com els que es feien antigament, alts i pesats, es van instal·lar a Súria, ja no se'n van moure, tret d'alguna sortida esporàdica. «En Graells era un activista de la cultura popular que organitzava les festes del Poble Vell i tenia molta requesta per la tradició gegantera», diu Rumbo: «I el 1956, quan era regidor, va comprar la primera parella de gegants de Súria».

Onze anys després, Graells va rescatar aquells gegants en franca decadència que Manresa ja no feia servir i, segurament, «estaven a punt d'anar a les escombraries. Hem de pensar que, si abans de la guerra, el lloguer de gegants era un negoci, després ja no».

Josep Graells va morir el 2015 i, aleshores, els gegants van passar a mans de l'Ajuntament, que va decidir restaurar-los. «Sempre es despinten, es pelen, els cau la pintura... i es va decidir que calia posar-los a punt», comenta l'autor: «La Gemma em va explicar que, només del cap, van treure 4,5 kg de capes de cartró, paper, pintura...». Renovats, el Sebastià i la Bàrbara viuran ara al Roser.