Té la necessitat de «tancar una etapa». La santpedorenca Anaïs Vila (1986) fa una mica més d'un any i mig que va presentar el seu segon disc, Fosc, cançons per veure-hi clar, un treball que ha anat «rodant» en dos formats diferents, l'elèctric, amb Andreu Moreno a la bateria i el bass synth, i Mateu Peramiquel als teclats, sobretot al principi de la gira; i l'acústic, acompanyada de les veus de Raquel Herreros i Violeta Batista, a partir de l'estiu passat. Ara, i per dir adeu al disc, Vila proposa un concert de comiat on unirà els dos formats i els quatre músics que han estat amb ella en aquesta etapa. Serà el dissabte 4 de maig, al Mas de Sant Iscle (22 h). «És una manera de tancar el cercle, al Bages, a casa meva, on vam estrenar. Volem que sigui una festa».

No és fàcil atorgar noves vides als directes perquè, com explica la cantautora, «sempre et demanen que sigui una novetat» però en un any i mig Anaïs Vila ha tingut temps de compaginar els dos formats. Diu que a l'inici va prioritzar el «trio elèctric, que és el que més sona al disc», però el trio acústic també ha tingut una molt bona rebuda perquè és més «senzill» programar-lo. Si treure al mercat un primer disc no és fàcil, un segon sempre és «més difícil» de situar perquè, reflexiona, «el primer és una novetat, tu ets una novetat, però amb el segon ni tens el factor sorpresa ni ets una artista consolidada». Però ella n'està satisfeta perquè «en una evolució guanyes i perds públic però eixamples una base». Fosc, cançons per veure-hi clar, un disc bilingüe en català i anglès i influït per l'estada d'un any de la cantautora a Liverpool, on va fer un curs universitari en una escola d'arts, enfocat a la composició de cançons i a la producció, el va presentar a la Sala Petita del Kursaal el setembre del 2017, tal com va fer amb el primer, Entre els dits (2015).

La gira de Fosc, cançons per veure-hi clar l'ha portat, amb els dos formats, a fer una vintena de concerts, entre els quals la mateixa cantautora destaca la presentació a la Sala Petita del Kursaal (amb entrades exhaurides), a Liverpool, a Renshaw, organitzat pel col·lectiu Liverpool Acoustic, amb llarga trajectòria cultural a la ciutat (també amb tot el paper venut), i al Barnasants, el febrer de l'any passat.

El tercer disc serà «diferent» perquè Anaïs Vila té clar que, «a nivell de so vull explorar nous llocs musicals. Em ve molt de gust». Si el primer era molt acústic, «molt fresc i fins i tot amb un cert punt naïf», el segon, «per so i composició» era «més elaborat, amb instruments més elèctrics i amb un toc de soul que no tenia el primer». El tercer, diu Vila, «serà íntegrament en català i pel que fa al so vull anar cap a l'electrònica i l'indi, amb un tractament més acurat». La cantautora diu que ja té les noves cançons «més o menys fetes» i que la intenció és que arribi al mercat «a final d'aquest any o a principi de l'any que ve». Però sense pressa: «Vas guanyant en experiència i tinc ganes de pensar-lo molt més, aprofitar el temps de gestació».

Per què tancar la gira al Mas de Sant Iscle? «És un espai molt bonic, diferent, on ja vaig actuar en el projecte Elles, amb la Clara Peya. Després d'haver tocat a Santpedor, al Kursaal, a la Festa Major de Manresa, ens va semblar que dir adeu a l'aire lliure al Mas de Sant Iscle era un bon escenari». Les entrades anticipades ja estan a la venda al portal entrapolis.com i al mateix mas. El preu és d'entre 12 i 15 euros i inclou copa de vi.