Ignasi Sala Blanch (Manresa, 1966), Nani per als amics, fa un quart de segle que dirigeix la cuina del restaurant Mas de la Sala, abans conegut com a Hostal del Camp, al terme de Sallent. Fruit de l'experiència atresorada i de l'estima pel producte autòcton ha nascut Tastem el Bages, un llibre amb receptes però també un grapat d'històries sobre molta gent que treballa dia a dia per dignificar la gastronomia de la comarca.

Som prou conscients dels productes que tenim?

Honestament, em sembla que no ben bé del tot. Per això, aquest llibre té dos objectius: d'una banda, que els bagencs se'l facin seu i descobreixin la comarca; de l'altra, que la gent d'aquí s'agafi el llibre com un regal per als qui són de fora i ens vulguin descobrir. L'editor i llibreter Toni Daura creu que és el primer cop que es posa en relació el producte, el productor i el restaurador.

Els restaurants de la comarca hi creuen, en el producte nostrat?

A poc a poc, de mica en mica, el món de la restauració del Bages hi va creient. Ara per ara, des del col·lectiu Els Fogons Gastronòmics del Bages anem fent feina per donar a conèixer els nostres productes: en la darrera Transèquia, per exemple, als participants que arribaven al parc de l'Agulla els vam servir estofat de cigrons amb cansalada de porc ral. Anem pel bon camí: es fonamental creure-hi i pensar que hi haurà un retorn.

Aquests productes de la Catalunya interior són coneguts fora del territori?

No, la veritat és que no. Però tenim clar que som un territori gastronòmic, amb grans restaurants. Potser no tenim un producte estrella com li passa a Palamós amb les gambes, però tenim molts bons productes, un rebost molt bo. La DO vinícola és l'exemple a seguir.

En aquest camp, el Bages s'està fent un nom.

Els cellers estan molt millor que 25 anys enrere, units i treballant pel territori. Ara també hi ha la Taula de l'Oli del Bages ... quants bagencs saben que hi ha tres varietats autòctones d'olivera?

Segur que pocs.

Però això passa a tot arreu.

Autoestima baixa?

Sí, i tant. Ens falta tenir-la més alta... sembla que només la hi tinguin els de Girona i l'Empordà, que quan es lleven ja es diuen a si mateixos «que bons que som». Tenim el vi, l'oli... i dos tipus d'horta.

Dos?

Sí, la regada amb aigua de la Sèquia i la que es rega amb l'aigua de les conques salines del Cardener i el Llobregat.

Una és millor que l'altra?

No, simplement són diferents.

El territori, doncs, té bons arguments però li falta saber-los explicar millor.

En un món tan global com el nostre, hem de crear, ser diferents, per després obrir-nos al món.

Amb quina voluntat ha escrit el llibre «Tastem el Bages»?

La llavor és el cicle del mateix nom -Tastem el Bages- amb el qual durant un any, un cop al mes, fèiem un sopar al Mas de la Sala convidant un proveïdor de proximitat, sempre maridat amb un vi de la DO Pla de Bages. Eren trobades obertes al públic, que vam decidir dur a terme a partir de dos fets. Un va ser el sopar de degustació que vam celebrar per a un grup de joves interessats a experimentar noves sensacions. Abans de maridar la nostra cuina amb vins i olis del Bages, Sergi Cámara, de la productora d'oli L'Obaga de l'Agneta, va sorprendre els assistents amb un tast d'olis. Al final de la vetllada, ens va fer adonar, a mi i a la meva dona -Gemma Solà, cuinera del Mas de la Sala- de la necessitat de posar en valor la cuina d'autor i de proximitat. Vam creure, però, que tenim un menjador massa gran per a aquest tipus de sopars.

I el segon factor?

Joan Sanmartí tenia al cap fer un sopar per maridar els seus vins amb la nostra cuina, ja que tots dos som de Sallent.

Ho van tirar endavant?

El juny del 2017 ho vam fer: els vins del Celler Sanmartí amb una recepta de porc senglar. Vam ser 22 comensals. I, a partir d'aquí, ens hi vam posar cada mes, convidant sempre un productor del territori.