L'anoienc Jordi Fulla, un dels artistes més destacats de la generació dels noranta, va morir ahir als 52 anys de forma sobtada, segons va informar la Fundació Vila Casas, on el mes de febrer inaugurava l'exposició Llindar i celístia, que es clausurarà el 16 de juny.

Nascut a Igualada el 1967, Fulla reivindicava la pintura des d'una mirada conceptual. Va ser un prolífic creador del panorama artístic contemporani que es trobava, segons la Fundació, «en un moment de maduresa i de màxima projecció creativa». Fulla, que tenia taller al barri del Poblenou de Barcelona, va participar dijous en una taula rodona organitzada a Can Framis amb motiu de Llindar i celístia, una mostra que suposava una culminació del seu últim projecte i un «salt conceptual en el discurs del seu treball». La Fundació Vila Casas va lamentar la mort i va transmetre el seu condol i suport a la seva companya, la també artista Jo Milne, i als seus familiars i amics.

Actualment, a més de la mostra a Can Framis, Fulla tenia altres treballs en curs, com Primera pedra a Cal Pal, a la Cortinada d'Andorra. L'igualadí va treballar junt amb la Fundació Vila Casas durant els darrers anys amb l'exposició individual als Espais Volart Sixteen thousand days on the roof (2011), en la proposta itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira (2015-2019) i en la darrera, Llindar i celístia, que partia de l'anterior projecte.

De fet, com va explicar el mateix artista a aquest diari, en la inauguració a Can Framis, Llindar i celístia era «el final del camí d'un projecte que va néixer entre pedres». A mitjan anys 80, per encàrrec de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, l'artista va recórrer el territori per fer un treball sobre toponímia i va ser conscient de la gran quantitat de construccions que hi havia de pedra seca. Tres dècades després, l'igualadí va fer una reinterpretació estètica de les cabanes de pedra seca.

Exposició a Montserrat

Entre les exposicions dels darrers anys més destacades de Jordi Fulla hi ha Anatomia d'una illa a ulls clucs, que va fer al Museu de Montserrat l'any 2017, una mostra fruit dels viatges al Japó, on va reflexionar sobre la fricció entre Orient i Occident. La relació entre Jordi Fulla i l'historiador i crític d'art Albert Mercadé, que es van cartejar durant catorze mesos reflexionant sobre la vida i l'art, després que l'artista anoienc tornés per segona vegada del Japó, va servir a l'anoienc com a viatge instrospectiu durant la preparació de la mostra a Montserrat.