Signats a Manresa, Barcelona, Malta o Cartagena de Indias, els textos de Clàudia Viladrich (1975) sempre remeten als moments feliços de la vida, instants per recordar com els que impressiona Marta Albet (1973) amb la càmera del mòbil. La fusió d'inquietuds es plasma en un llibre que porta un títol tan suggeridor com explícit: Connectant instants. Dos treballs independents, creats a partir d'impulsos individuals i creatius dispersos, que han desembocat en un volum que es presenta aquest vespre al restaurant El Vermell de Manresa acompanyat de música i ball.

«Ens vam conèixer a Mallorca en una trobada d'una amiga comuna», expliquen les dues autores, barcelonines de naixement i manresanes per filiació sentimental. Viladrich, que treballa com a psicopedagoga, des de petita passa els estius a la capital bagenca, la terra de la seva mare. Albet va arribar al cor del país fa una dècada procedent de Vilanova i la Geltrú, on va créixer i va viure fins al moment de treure el cap a Manresa. Des de fa cinc anys es dedica al màrqueting i la comunicació.

L'aplec polièdric de textures, colors i emocions que és Connectant instants va néixer d'un viatge compartit a Colòmbia. A Viladrich, l'experiència la va empènyer a recuperar proses i poemes creats en els darrers cinc anys -inclosa alguna de nascuda en terres sud-americanes, i en castellà, «una llengua que no havia fet servir abans per escriure»-, però a diferència de publicacions precedents on només s'expressava la paraula, va convidar Albet a ser partícip del projecte amb les imatges que acostuma a publicar a la xarxa social Instagram.

«Els textos i les fotos van néixer pel seu compte, en moments diferents, no pas creats per complementar-se, però els hem connectat», apunta Viladrich, que reconeix que «no escric coses desagradables, m'hi poso quan estic bé». El llibre imagina un recorregut per les quatre estacions de l'any i, al final de cadascuna d'elles, hi ha un apartat -anomenat bounce- que remet a una altra de les passions comunes, el lindy-hop.

«Parlo d'amor, amistat, família, el meu avi, els viatges, llocs de Catalunya i d'Europa, de Manresa...», els interessos que estimulen l'escriptura de Viladrich són diversos, i per a cada peça Albet hi va trobar una instantània còmplice. Un vincle que es fa especialment intens quan és Manresa l'objecte del lligam: «A l'inici de cada estació de l'any hi hem posat una estrofa de la cançó La llum que portes dins, dels Gossos, dedicada a la ciutat».

I encara en clau musical hi trobem l'altre vector del vincle que uneix Albet i Viladrich: el treball del cantautor manlleuenc Guillem Roma, que firma el pròleg de Connectant instants. És per tots aquests motius que el llibre és un cant a l'amistat i a les aficions compartides, un recull de mirades literàries i fotogràfiques que caminen plegades com és el cas de la fotografia de portada, en la qual se suggereix la frescor d'un beguda estiuenca, en un got amb una palleta dreta sobre un pam de gespa verda. Dins del llibre, la imatge va acompanyada d'un breu poema - Un julio de agosto- que diu: «Como aquel que no madruga / porque empieza el día madrugado, / y mira y admira a la chiquita que, / convencida y con voz firme, / pide a su mamá / una limonada de limón».