20 de abril de 2019
20.04.2019

El Berguedà fa justícia amb les seves víctimes del nazisme

Gironella i Puig-reig col·loquen les primeres Stolpersteine per recordar els veïns deportats

20.04.2019 | 00:42
Els fills de quatre dels puig-reigencs deportats i assassinats observant, de prop, el procés de l'escultor alemany

Gunter Demnig visitava, ahir, per primera vegada el Berguedà. L'artista alemany, creador de les llambordes Stolpersteine, va ser a Gironella i a Puig-reig en dos actes que «no s'haurien d'haver organitzat mai», afirmava el regidor de Puig-reig, Jesús Subirats. «Lamentablement la història és la que és», va afegir. Gironella i Puig-reig van recordar ahir alguns dels seus veïns que van ser deportats als camps de concentració nazis, on molts d'ells van ser assassinats. Els dos municipis van retre homenatge a persones que van haver de fugir després de la guerra civil i, que tot i haver marxat a l'exili, van acabar empresonats a camps d'extermini, bona part d'ells, perdent-hi la vida. Són els primers de la comarca en instal·lar les Stolpersteine, les llambordes per ensopegar amb la història i, sobretot, recordar-la.

El Berguedà s'estrena amb Gironella i Puig-reig a la llarga llista de poblacions que ja ha visitat Gunter Demnig per col·locar-hi les llambordes de record a les víctimes del nazisme. Abans de la una del migdia, Demnig va arribar al passeig de Cal Metre de Gironella, a tocar del riu. «Estic content de ser aquí, però trist pels motius que m'hi porten», va dir. En un acte íntim i curt, els veïns aplegats a sota la muralla de la vila, del segle XIII, van contemplar en silenci com l'escultor col·locava, una dar-rera de l'altra, les set llambordes en memòria dels set veïns que van haver de fugir i que van acabar en camps d'extermini.

Durant el procés de recerca, que ha tingut la implicació dels alumnes de l'institut Pere Fontdevila, s'han trobat rastres de noves persones que van passar per la mateixa situació. «La feina no s'acaba aquí i continuarem la tasca de recuperació de la nostra memòria», va dir l'alcalde, David Font. Un acte emotiu que va tenir la presència de la neta i de la neboda d'un dels veïns que des d'ahir tenen el seu lloc al poble on van néixer i viure.

Més solemne i institucional va ser l'acte d'homenatge a Puig-reig, Demnig va col·locar al centre de la plaça de la Creu, al mig del poble, quatre de les nou llambordes que recorden els puig-reigencs represaliats pel règim nazi. No van ser quatre perquè sí, sinó perquè ahir van assistir-hi els fills de quatre dels veïns deportats. «Sabem que us hem remogut coses, i que avui és un dia dur», va dir-los el regidor de Cultura, Jesús Subirats, que va reconèixer la tasca d'investigació que ha realitzat el consistori i historiadors per reconstruir cadascun dels casos. «És un pas necessari per tancar un cercle i per continuar lluitant perquè mai es repeteixi la situació que van patir els nostres vilatans», va afegir l'alcalde, Josep Maria Altarriba. Tot i que a Puig-reig es col·locaran nou llambordes, Subirats va destacar que a hores d'ara es coneixen dotze veïns que van patir les conseqüències del nazisme. Dos d'ells ja tenen una llamborda a Navàs, on van residir bona part de la seva vida; i un altre tindrà la seva Stolpersteine a Súria properament.

Des d'ahir, gironellencs i puig-reigencs integraran en el seu dia a dia una part del seu passat, que «no s'ha d'oblidar». El responsable del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Font, va recordar que actes com els d'ahir i accions com la de les Stolpersteine «serveixen per integrar la nostra història al present», en aquest cas a l'espai urbà amb la col·locació d'aquestes llambordes en llocs visibles i transitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.