Grans clàssics catalans i noms de primera fila de la literatura universal formen el repertori amb el qual Adesiara Editorial es presenta enguany a la gran festa de Sant Jordi. El segell de Martorell, que dirigeix Jordi Raventós, proposa als lectors títols d'autors com Bertold Brecht, Friedrich Schiller i Edgar Allan Poe, a més de dos escriptors catalans com Dolors Monserdà i Josep Maria Francès.
«Dolors Monserdà va ser la primera dona que va escriure novel·la a Catalunya, i va obrir camí a les dones que van escriure posteriorment, com Víctor Català, amb qui tenia una profunda amistat», explica Carme Mas, curadora d'un dels darrers volums que han sortit del forn d'Adesiara. Coincidint amb la commemoració del centenari de la mort de l'autora barcelonina, el segell del Baix Nord reedita la novel·la Maria Glòria en un llibre que també inclou el relat No sempre la culpa és d'ella.
Monserdà «era ben conscient que la novel·la - Maria Glòria- li permetria arribar a un ampli ventall de públic i palesar la duresa de la vida de les cosidores, obligades a comprar la màquina de cosir i el fil, despeses fixes a més de lloguer d'habitatge, combustible i aliments que acabaven sent veritablement insostenibles», afegeix Mas. En breu, aquest diari publicarà una àmplia entrevista a l'especialista en l'obra de Dolors Monserdà.
Un altre autor català que va publicar al principi del segle XX és Josep Maria Francès, autor de La rossa de mal pèl. Rebutjada per Puig i Ferreter i elogiada per Rafael Tàsis, la novel·la va ser pionera, el 1910, en el tractament literari dels baixos de Barcelona, sobretot el famós i controvertit Districte Cinquè.
Faules que són lliçons
Un dels títols més suggeridors publicats recentment per Adesiara és el Pantxatantra, un clàssic de la literatura índia que enfonsa les seves arrels en l'antiguitat. El llibre és format per cinc faules que s'erigeixen en «cinc tractats sobre l'art del bon govern», i actuen amb una voluntat moralitzant per advertir les persones que es pot perdre fàcilment allò que s'ha guanyat, la manera d'obtenir bons amics i com s'han de comportar els polítics, entre altres qüestions.
Històries de calendari, de Brecht, és un conjunt de narracions i poemes de l'autor alemany que, amb el temps, ha esdevingut una de les obres més reeditades del segle XX a Alemanya. En les seves pàgines trobem contes amb personatges històrics i altres històries sobre la condició humana.
Un altre títol insòlit d'un gran autor és Eureka, del gran contista Edgar Allan Poe. En aquest llibre parla de cosmogonia incorporant-hi els coneixements científics vigents al segle XIX. El volum inclou unes pàgines que el poeta francès Paul Valery va dedicar a Eureka.
En el camp de la poesia, Adesiara ha publicat recentment la Poesia completa d'Edward Thomas -una mirada a la fi del món rural de Gal·les sota el pes opressiu de la industrialització- i els Poemes de cos i d'ànima de Iehuda Amikhai. Un autor, aquest darrer, que es va erigir en la veu de l'Israel laic.
A les Cartes sobre l'educació estètica de l'home, publicades per primer cop el 1795, Friedrich Schiller va intentar vincular els problemes de moral, estètica, filosofia de la història i política del seu temps, unes qüestions que els seus contemporanis havien tractat de forma separada. Els avantatges i els desavantatges de les lletres, de Leon Battista Alberti, és una reflexió sobre les privacions i els inconvenients que implica l'ofici del literat, fetes al segle XV.
