22 de abril de 2019
22.04.2019

«Parlar d'alimentació també és fer política»

Casabosch cuida un hort i regenta un hotel al Solsonès per activisme i anhel de divulgació de la vida sana i sostenible

22.04.2019 | 00:08

A banda i banda de la carretera que puja a Andorra, dins el terme municipal de Castellar de la Ribera (Solsonès), un fill del barri de Sant Andreu de Barcelona, Marc Casabosch, hi fa vida tot cuidant l'hort i l'hotel. Mirant al nord, a mà dreta, quilòmetre i mig dins el bosc, hi viu amb la seva família, en una finca de la parròquia de Pampa; a l'esquer-ra, dalt d'un turó, s'alça l'església de Sant Julià de Ceuró, inclosa dins del recinte del castell. Les antigues dependències són avui un hotel rural. No és estrany que Casabosch surti als mitjans parlant de vida sana i sostenible i hagi escrit Cultivant la vida. 365 dies a l'hort que ho canviaran tot (Ara Llibres).


Què hi fa un barceloní perdut al nord del Solsonès?

He, he, he... Fa tretze anys vaig conèixer aquest lloc després de passar un cap d'any a la masia de Vilaprinyó, on s'estaven els músics de Gossos. No se m'hi havia perdut res, aquí, però em van parlar d'una casa abandonada i la vaig anar a mirar.

Estava gaire destrossada?

Molt atrotinada, per dins s'havia de fer tot de nou. I em vaig animar. Vaig trobar un espai per a l'experimentació i per viure a pagès amb la filosofia que si vols una cosa, t'has d'espavilar.

El castell anava en el paquet?

No, la possibilitat va sortir més endavant. És propietat del bisbat, i quedava buit. Fa quatre anys i mig hi vam posar en marxa un hotel rural per fer divulgació i dinamització del territori. L'hotel ens permetia fer una escola de natura i, alhora, un espai gastronòmic. M'hi ajuda en Carlos, un altre expropiat de Barcelona.

Això és implicar-se.

Doncs ara em presento a alcalde de Castellar de la Ribera en una llista d'independents, que acompanya ERC.

Per què entra en política?

Crec que reivindicar el territori rural és un dels reptes que Catalunya té en aquest segle XXI.

Això va molt més enllà de cuidar un hort i aconsellar la gent que vol fer una vida sana.

Penso que he fet un llibre bastant polític. Ens costa relacionar alimentació, estil de vida i sobirania alimentària amb política. Però, sense això, no hi ha camí possible. Si no canviem la manera de relacionar-nos amb el paisatge, els aliments, amb el nostre entorn, els altres canvis no seran possibles. La dignitat i la llibertat tenen a veure amb l'entorn.

Hi ha el risc de perdre-les?

Són temps lletjos i en vindran altres que encara ho seran més. Per tant, tots els gestos que fem creen resistència. Aixeco el cap i veig l'extrema dreta pertot arreu: cal formar un cordó humà, social i econòmic per combatre-la.

L'hort, almenys, el fa feliç?

Vivim en una fantasia global i brutal: el teixit social està mort, l'alimentació minvada, de les petites empreses no en parlem... Vaig escriure Un hort per ser feliç el 2012, quan encara hi havia algun batec del 15-M, el ressorgiment de temes d'economia real... però estem en una època d'estancament. Hem d'entendre que el canvi està a les nostres mans.

No tothom pot tenir un hort.

Però podem anar a comprar a botigues de consum responsable. I posar en valor el territori. Per a mi, l'hort és la part més important de la casa, el batec: si està descuidat, senyal que nosaltres aquí no hi fem res.

Hi dedica moltes hores?

No pas més d'un quart d'hora al dia.

Només?

L'hort no el tenim per esclavitzar-nos sinó per fer-nos feliços. I, en bona part, es fa sol. Ara tinc enciams i porros que surten sols. No faig ni servir maquinària.

L'hort urbà està de moda?

El que no està de moda és reflexionar. Per què fem un hort? La meva resposta és que ha de ser un oasi de vida per a l'entorn. L'hort és un jardí i nosaltres hem de ser jardiners... a l'hort i a la vida, cuidar els fills, els altres, la feina... El 90 % de les herbes són comestibles.

Però el 90 % de la gent li diria que se les mengi vostè.

Per això vam posar en marxa el castell: per exemple, per posar plantes a l'amanida. La transformació vindrà per la part gastronòmica: cada cop més, els grans restaurants ho tenen clar. Al Celler de Can Roca hi ha un botànic. Però la revolució arribarà quan als restaurants de menú puguis demanar un entrepà amb flors de ruca. Hi ha moltes plantes que creixen als marges... S'estima que no aprofitem ni el 5 % dels aliments comestibles que hi ha al nostres entorn.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.